A Girona, el català surt de l’aula i entra directament als comerços. Perruqueries, botigues i negocis locals s’apunten a un programa pioner que porta professors al lloc de treball per ensenyar, en només mitja hora, el vocabulari imprescindible per atendre en català i connectar millor amb la clientela
Girona ha posat en marxa una iniciativa pionera per acostar la llengua catalana als comerços i millorar-ne l’ús en l’atenció al públic. L’ajuntament, conjuntament amb el Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL), ha engegat a la ciutat el programa “Comerços aprenents”, que ofereix classes de català in situ, directament al lloc de treball i adaptades a les necessitats de cada professional.
Segons explica l’ACN, la formació consisteix en sessions curtes de mitja hora, centrades en vocabulari pràctic i frases habituals del sector comercial. L’objectiu és facilitar que aquelles persones que no dominen la llengua —o només la parlen parcialment— puguin atendre en la llengua del país amb naturalitat. La regidora de Llengua Catalana, Núria Riquelme, subratlla que es tracta d’un “curs exprés” altament personalitzat, impartit mentre l’establiment està obert. El programa ja s’ha desplegat amb èxit en diversos pobles i ciutats de Catalunya en els últims anys.
Un cas pràctic: la barberia que obre portes al català
El primer establiment a participar-hi ha estat Rut’s Barberia & Tattoo, al barri de la Devesa. El seu treballador Pedro Barbella, veneçolà de 37 anys i veí de la capital del Gironès des de fa un any, ha rebut cada setmana les sessions del programa. El professor l’ha ajudat a incorporar paraules com pentinar, pinta, cadira, així com salutacions –bon dia, bona tarda–, números i hores.
Al taulell hi té un cartell amb la frase “Estic aprenent català. M’hi ajudes?”, que convida la clientela a implicar-se en el seu procés d’aprenentatge. Barbella reconeix que entén l’idioma, però encara li costa expressar-se, i destaca com l’ajuda dels clients és clau per guanyar confiança.
Per a Rut Sánchez, propietària del negoci, aquest programa és una oportunitat per “ajudar a integrar” els companys nouvinguts i garantir que l’atenció al client es faci també en la llengua pròpia. “M’agrada que es treballi amb el vocabulari del dia a dia. Veure en Pedro esforçar-se emociona, i els clients ho valoren molt”, afirma.
Una aposta pel comerç integrador
L’ajuntament destaca que portar el professorat als establiments permet un aprenentatge contextualitzat, adaptat a l’activitat real de cada estabiment. A més, fomenta la implicació de la clientela i genera un ambient on parlar en la nostra llengua és la norma, sense caure en la tendència habitual de canviar automàticament al castellà.
Actualment, a més de Rut’s Barberia & Tattoo, el programa ja s’ha implantat en tres negocis més de la ciutat i, de cara a la tardor, se n’afegiran dos més.
Complir la normativa lingüística
En paral·lel a la formació, la regidoria també treballa per garantir el compliment de la normativa lingüística. Això inclou revisar que rètols, fulletons i documents lliurats als clients estiguin en l’idioma propi del país. Quan s’obre un nou local, el consistori envia una carta informativa amb la legislació vigent i ofereix assessorament o serveis de traducció.
El 2024 es van enviar 225 comunicacions d’aquest tipus i, només en el que portem de 2025, ja s’ha notificat a 210 establiments nous. En casos d’incompliment, s’actua primer amb mediació i visites presencials dels tècnics municipals. Aquest any, s’han detectat una vintena de negocis fora de normativa i, en disset casos, s’ha fet una visita personal per instar-los a corregir la situació.
Si no hi ha resposta, el cas es deriva a l’Agència Catalana de Consum. “El més positiu és sumar comerços a la llengua, però si després de diversos avisos no hi ha canvi, es presenta denúncia”, avisa Riquelme.
Impacte en la comunitat
El programa “Comerços aprenents” no només reforça la presència del català en el comerç local, sinó que també:
- Afavoreix la integració laboral i social de persones nouvingudes.
- Millora l’experiència del client, que pot ser atès en la seva llengua.
- Enforteix el teixit comercial amb una identitat lingüística pròpia.
- Sensibilitza sobre la importància del català com a llengua comuna.
Aquesta estratègia s’alinea amb una tendència creixent a Catalunya per impulsar l’ús social del català en entorns quotidians, especialment en sectors de cara al públic.
