El gabinet de seguretat israelià ha aprovat la matinada del 8 d’agost el pla de Benjamin Netanyahu d’ocupar Gaza per “derrotar Hamàs”.
La reunió ha durat més de 10 hores i ha conclòs l’apoderament de Gaza com a mètode per “acabar amb la guerra”. Segons han explicat en un comunicat, així pretenen “derrotar Hamàs” i recuperar els ostatges amb vida o sense. A l’escrit, declaraven que les Forces de Defensa d’Israel es prepararien per a aquesta presa de control de la ciutat mentre que la provisió d’ajuda humanitària quedarà garantida per a la població civil. No s’especificava, però, què passaria amb la resta del territori.
La decisió presa pel gabinet de seguretat consta, segons el govern d’Israel, de cinc principis per acabar el conflicte bèl·lic, com la creació d’una “administració civil alternativa” per la regió que no serà “ni de Hamàs ni de l’Autoritat Palestina”, asseguren. L’objectiu que busquen amb l’ocupació de Gaza és desarmar Hamàs, el retorn dels ostatges, desmilitaritzar la zona i que Israel tingui el control de la seguretat. Segons apunten al comunicat, s’ha descartat un “pla alternatiu” perquè no aconseguiria els objectius marcats.
El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, abans de conèixer l’acord del gabinet de seguretat sobre la possibilitat d’ocupar la ciutat, ha declarat a una entrevista a Fox News que no vol governar l’enclavament a llarg termini, assegurant que tenir el control de Gaza era un pla per a garantir la seguretat d’Israel. Tot i que no ha donat detalls, ha afirmat que eventualment entregaria el territori a “forces àrabs”. Actualment, es calcula que el 75% de la Franja ja està a mans israelianes, tot i que Netanyahu busca assolir l’ocupació del 100% de la zona.
L’operació, segons els mitjans israelians, preveu una duració d’entre quatre i cinc mesos, començant l’entrada militar per la Ciutat de Gaza, al nord, i alguns camps de la part central. Aquest pla canvia l’estratègia que havien seguit fins ara, que tenien en compte les zones on atacaven per evitar posar en risc els israelians segrestats.
Aquesta ocupació de la Ciutat de Gaza preveu un altre desplaçament en massa del prop de milió de ciutadans de la zona cap al sud del territori, on es van haver de traslladar la majoria de la població palestina a causa de les últimes ofensives. Un dels “camps de refugiats” on es preveu que es traslladin és al d’Al-Malwasi, on han continuat rebent bombardejos israelians tot i estar declarat com a “zona segura”.
L’exèrcit i la població israeliana, en contra
Eyal Zamir, cap de l’Estat Major de les Forces de Defensa d’Israel des de fa tan sols cinc mesos, ha declarat que no està d’acord amb l’ocupació de tot el territori de Gaza. Fa uns anys, Zamir va escriure un pla per conquerir tot el territori i és partidari de mà dura amb l’Iran. Les raons per les quals ara s’hi oposa són el temor d’augmentar les baixes militars perquè, segons diu, l’exèrcit està “exhaust” i hi ha un grau de perillositat elevat de matar la vintena d’ostatges que calcula que queden amb vida. Davant l’aprovació del pla de Netanyahu, els mitjans sospiten la seva dimissió.
Mentre la reunió del gabinet de seguretat estava en marxa, a les portes de l’oficina de Benjamin Netanyahu s’han concentrat centenars de persones per a protestar sobre la gestió del govern davant el conflicte. Entre les proclames dels manifestants es demanava la fi immediata de la campanya militar a canvi de l’alliberament dels ostatges i protestaven contra el pla d’ocupació que prepara el cap de l’estat. Les cares dels ostatges que continuen a la Franja es podien veure a través de les pancartes, mentre els ciutadans es queixaven de la gestió del govern. Des del Fòrum de Famílies d’Ostatges han demanat a Eyal Zamir que “s’oposi a l’ampliació de la guerra”.
Reaccions exteriors
Per una banda, tant l’Organització de les Nacions Unides (ONU) com l’ambaixador del Regne Unit a Tel-Aviv han condemnat la intenció de Netanyahu d’ocupar tot el territori de la Franja. Des de l’ONU hi han qualificat de “profundament alarmant”, mentre que l’ambaixador anglès ha assegurat que és un “greu error”. Per altra banda, el president dels Estats Units, Donald Trump, no s’ha posicionat a favor ni en contra. Les últimes declaracions sobre l’aprovació de les intencions del cap de l’executiu hebreu les va fer dimarts dient que dependria d’Israel.
