Les abelles són vitals per a la nostra alimentació, per a la biodiversitat i per a la salut dels ecosistemes, però estan amenaçades per l’activitat humana. Descobrim per què són tan importants, què les posa en perill i què podem fer per ajudar-les
Potser no hi penses quan en veus una damunt una flor, però la petita abella que treballa al teu jardí carrega amb una responsabilitat immensa. Amb més de vint mil espècies identificades, són molt més que productores de mel. Són essencials per mantenir la vida tal com la coneixem. Sense elles, molts dels aliments que mengem desapareixerien, els ecosistemes es trencarien i la biodiversitat quedaria seriosament compromesa. Malauradament, la seva població cau arreu i moltes espècies estan desapareixent davant els nostres ulls.
Arquitectes invisibles de la natura
Les abelles són insectes socials i col·laboradors, organitzats en colònies on cadascú té un paper: les obreres netegen, cuiden les larves, recullen nèctar i defensen el rusc, mentre que la reina es dedica a pondre ous i els abellots esperen el moment d’aparellar-se. També hi ha moltes espècies solitàries, igual d’importants, que viuen fora dels ruscs i que ajuden a pol·linitzar una gran varietat de plantes.
La seva contribució va molt més enllà de la mel. Tres de cada quatre aliments que mengem depenen de pol·linitzadors com les abelles. El seu treball és més valuós que qualsevol altra pràctica agrícola moderna. Fan possible la producció de fruites, verdures, cereals i llavors que alimenten no només les persones, sinó també la fauna salvatge. A més, contribueixen a mantenir vius boscos i prats, i ajuden a regenerar ecosistemes sencers
Les abelles també són un termòmetre del planeta. Si el nombre d’abelles cau, vol dir que l’ecosistema està malalt. La mel, la cera i el pol·len poden fins i tot revelar nivells de contaminació i donar informació sobre la salut ambiental d’un lloc. I, per descomptat, l’apicultura genera milers de llocs de treball arreu del món i productes tan diversos com la mel, la gelea reial, i el pròpolis, amb usos alimentaris, cosmètics i medicinals.
Una tempesta perfecta contra elles
Les abelles estan en greu perill per una combinació de factors que tenen a veure amb l’activitat humana. L’agricultura intensiva i els monocultius han eliminat els prats plens de flors de què s’alimentaven. Els pesticides debiliten el seu sistema immunitari, les desorienten i poden fer que no tornin al rusc. El canvi climàtic, amb sequeres prolongades, pluges torrencials i temperatures extremes, descoordina la floració de les plantes amb el cicle de les abelles, fent que es quedin sense aliment quan el necessiten. També la contaminació de l’aire afecta la seva capacitat per trobar les flors, perquè els gasos trenquen les molècules d’olor que elles segueixen per orientar-se.
Un fenomen encara més inquietant és el Colony Collapse Disorder, quan les obreres abandonen sobtadament el rusc i no tornen, deixant enrere la reina i les cries, que moren sense atenció. Detectat a principis dels anys 2000, ha causat la pèrdua de milions de colònies arreu del món.
Què es fa i què podem fer nosaltres
Alguns governs han començat a reaccionar. La Unió Europea ha prohibit certs pesticides especialment nocius i ha engegat programes per protegir els pol·linitzadors. Al Regne Unit, per exemple, hi ha una Estratègia Nacional per als Pol·linitzadors i un pla d’accions fins al 2030 per recuperar les poblacions. Però els experts coincideixen que aquestes mesures encara són tímides i que calen accions molt més valentes i ambicioses
Però també nosaltres tenim un paper a jugar. Podem ajudar plantant flors i arbres que floreixin entre març i setembre, evitant l’ús de pesticides i herbicides químics al jardí o a l’hort, i deixant racons amb troncs i canyes perquè les abelles solitàries hi facin niu. Fins i tot un balcó amb flors adequades pot ser un refugi. I si mai en trobes una esgotada a terra, pots ajudar-la amb una mica d’aigua i sucre perquè es recuperi.
Les abelles són molt més que un símbol de primavera. Són imprescindibles per a la vida a la Terra. Salvar-les no és només un gest ecològic, és també una forma de protegir-nos a nosaltres mateixos i garantir el futur de tot allò que mengem i respirem.
