La Catalunya del 2034 tindrà més població, però també més envelliment i menys infants segons l’institut d’Estadística de Catalunya.
Aquest estudi preveu que el 2034 hi haurà més habitants en el 84% dels municipis catalans, concretament serien 791 localitats les que creixerien; 9 es mantindrien igual que el 2024; i 147 perdrien població. Aquesta tendència és especialment forta en els municipis mitjans i grans (més de 500 habitants) que veurien augmentar la seva població, en canvi, en els pobles més petits (menys de 500 habitants), només 226 dels 329 creixerien.
L’estudi, a més, situa la migració com el factor clau que compensarà el descens natural de la població, amb més defuncions que naixements en gairebé nou de cada deu municipis.
Cunit (Baix Penedès) lidera el creixement relatiu entre les localitats de més de 5.000 habitants, amb una projecció del 28% d’increment. El segueixen Calafell (24%) i Llagostera (22,5%). A l’altra banda del rànquing, Badia del Vallès perdria un 3,1% dels seus habitants, seguida de la Llagosta (-2,9%) i la Sénia (-1,7%).
Aquest creixement, però, no amaga una altra realitat més preocupant, com és l’envelliment generalitzat de la població. Segons les dades, el 94% dels municipis augmentaran la proporció de persones majors de 65 anys, i només 85 dels 947 municipis tindrien un saldo natural positiu. A la resta, (859 municipis) hi hauria més mortalitat que natalitat.
Aquest envelliment serà especialment marcat en municipis de mida mitjana (entre 5.001 i 10.000 habitants), que actualment tenen una proporció més baixa de gent gran. En canvi, els grans municipis (més de 100.000 habitants) són els que continuarien tenint un percentatge més baix de majors de 65 anys.
El cas de l’Ametlla de Mar, Llançà i Sant Fost de Campsentelles il·lustra aquesta tendència, amb els índexs d’envelliment més alts previstos per a municipis de més de 5.000 habitants. Al contrari, Salt, Guissona i Alcarràs serien els més joves, amb més població infantil i menys majors.
La migració és el motor demogràfic clau, tal com afirma Joaquín Recaño, demògraf del Centre d’Estudis Demogràfics, que afirma que només la migració podria revertir el declivi natural. Tanmateix, aquest flux no és homogeni, ja que hi ha una gran davallada de nous habitants en alguns dels problemes més envellits, sobretot en les comarques del Ripollès o la Terra Alta, a causa del seu difícil accés geogràfic.
