El Departament d’Unió Europea i Acció Exterior ja ha fet pública la llista de candidats per les vocalies al Consell de la Catalunya Exterior de les comunitats catalanes, i RAB Ràdio us explica qui és qui a les candidatures.
Enguany se celebren les eleccions al Consell de la Catalunya Exterior (CCE). Un cop passada la primera fase, que consistia en la presentació de les candidatures de cada regió al Departament d’Unió Europea i Acció Exterior, ara ha començat la fase de votacions. Recentment, el departament va fer públiques les candidatures presentades en representació de les comunitats catalanes a l’exterior. Des d’avui fins al 3 d’octubre, els casals catalans ja poden iniciar el procés electoral, a través del qual escolliran els representants de cada un dels àmbits.
Dels sis existents: Europa; Amèrica del Sud; Amèrica Central, Mèxic i el Carib, i Amèrica del Nord; Resta del món; Federacions; i Comunitats virtuals, no totes hauran de seguir el procés electoral. Pel que fa a les Comunitats virtuals, segons la pàgina web del departament, actualment no n’hi ha cap de reconeguda.
A la zona geogràfica d’Amèrica Central, Mèxic i el Carib, i Amèrica del Nord, no hi haurà votacions perquè les candidatures presentades coincideixen amb el nombre de vocalies d’aquesta regió (2) i els representants seran Roger Caballero, del Casal Català de Vancouver, i Josep Ligorred, del Centre Cultural Català de la Península del Yucatán. Finalment, a l’Amèrica del Sud, aquesta fase començarà el setembre, segons anuncien a la pàgina web del departament.
Qui és qui? Europa:
Jordi Gairin (Centre Català de Luxemburg)
Jordi Gairin, president del Centre Català de Luxemburg i col·laborador de RAB Ràdio, fa 22 anys que està implicat en el món de les comunitats catalanes a l’exterior. A més a més, ha format part del Consell durant l’anterior mandat. Hi ha treballat en tres comissions: Registre de Catalans a l’Exterior, Suport a les Comunitats Catalanes a l’Exterior i Reforma del Decret de Regulació del Consell de la Catalunya Exterior. Es torna a presentar perquè “tot i que hem avançat molt en aquestes comissions, encara queda molta feina per fer”. Un dels seus objectius en aquest segon mandat és “aconseguir establir un canal de comunicació àgil amb les comunitats catalanes d’Europa”.
Erika Casajoana (Casal Català de Brussel·les)
Erika Casajoana, consultora en comunicació pública internacional i exdelegada adjunta del Govern davant la Unió Europea, té una àmplia experiència en relacions internacionals. Ha treballat, sobretot, com a formadora, tant per funcionaris de l’ONU, com a la UOC o a l’Escola Superior de Relacions Públiques adscrita a la UB. Casajoana es presenta com a vocal per Europa a les eleccions del Consell de la Catalunya exterior perquè vol contribuir a la “projecció internacional de Catalunya” i “aportar la seva experiència com a catalana a l’exterior”. Assegura que li fa “molta il·lusió establir de nou aquest lligam amb les activitats exteriors de Catalunya i connectar amb aquest aspecte polític de la Generalitat”.
Enric Balaguer (Casal del Conflent)
Enric Balaguer, nascut a Prada de Conflent, també es presenta per a una de les vocalies europees del CCE. És el delegat de Plataforma per la Llengua a la Catalunya Nord, president de l’Associació Train in Têt, i membre dels consells d’administració del Casal de Conflent i de la Universitat Catalana d’Estiu. “Des de jove m’he implicat en els àmbits cultural, econòmic i del transport públic”, destaca.
Balaguer s’ha presentat com a candidat perquè vol oferir la seva experiència en el món cultural “com a representant en un estat que té una part de territori històric Català”. Aposta fermament per la lluita per la llengua: “tinc contactes regulars amb el Principat d’Andorra, un Estat on la llengua catalana és oficial i que compta amb més de 16.000 residents catalans”, conclou.
Anna Pubill (Casal de Catalunya a París)
Anna Pubill, enginyera, es descriu com una persona “curiosa i que sempre busca entendre les coses”. Va néixer a la Seu d’Urgell i fa vint anys que viu a París. Tot i la distància, ha mantingut el lligam amb Catalunya a través del Casal, “seguint l’actualitat i transferint la cultura i la història als fills”, recalca.
Pubill vol ser vocal del Consell de la Catalunya exterior perquè voldria contribuir a la millora de la situació de la població catalana a l’exterior. “No tots tenim el mateix nivell d’informació, ni ens coneixem”, assegura. També vol treballar “perquè el nostre punt de vista sigui escoltat”. Finalment, diu que considera important “guardar les arrels, compartir-les i transferir-les a les noves generacions”.
Guillem Tudela (Casal Català d’Ingolstadt)
Guillem Tudela, enginyer aeronàutic, fa 12 anys que viu a Ingolstadt, Baviera. És l’impulsor del Casal Català de la ciutat, del qual n’és el president. Veu el casal com a una eina per “mantenir la cohesió de la comunitat catalana i ajudar als nouvinguts”.
Es presenta com a candidat perquè creu que el “fet d’haver fundat i presidit el casal català i portar més de 10 anys a l’exterior” l’ajuda a “tenir una visió clara de les necessitats de la comunitat a l’exterior”. A més a més, també exposa que veu la candidatura com “una oportunitat única per poder influir en les polítiques públiques referents a la població de l’exterior”.
Mireia Vaquer (Casal Català de Brussel·les)
Mireia Vaquer, coordinadora del Casal Català de Brussel·les, violoncel·lista i pedagoga, es presenta com una cara jove dins les vocalies europees del CCE. Segons explica, forma part de Missim Duo, una formació musical que “uneix música renaixentista anglesa i cançons tradicionals catalanes”. Els motius de la seva candidatura són la voluntat de “participar activament en el desenvolupament de polítiques culturals en el marc de la Generalitat que enllacin identitat, cultura i acció exterior”. Creu “fonamental” la cohesió de la població catalana a l’exterior i “vetllar per un espai acollidor” per a tota la ciutadania. A més a més, un dels seus objectius és “impulsar projectes culturals que enforteixin els vincles entre Catalunya i la seva diàspora”.
Nieves Lorenzo (Casal del Conflent)
Nieves Lorenzo, copresidenta del Casal del Conflent, ha estat vinculada a la Generalitat en relació amb “programes educatius i culturals” del Departament d’Educació. Dins el Casal, destaca la seva experiència en temes de finançament i subvencions institucionals. Lorenzo es presenta com a candidata perquè pensa que “el Casal del Conflent ha d’estar representat en aquest òrgan consultiu”, ja que “és una entitat essencial en el manteniment de la presència catalana a l’exterior, única en el seu impacte a la Catalunya Nord”, assenyala. Es descriu com una persona que pot ser “útil”al CCE perquè té experiència en “gestió, governança participativa i administració de programes internacionals”, a més de poder “aportar una visió educativa per incorporar-hi el jovent”.
Rafel Sanchis (Catalans UK)
Rafel Sanchis, biòleg valencià i resident a Londres des del 1996, va entrar dins la comunitat catalana a l’exterior a través de Catalans al Món. Gràcies a aquesta comunitat virtual impulsada per Sergi Marzábal va conèixer el casal català de Londres, Catalans UK, i se’n va fer soci. En aquell moment, Catalans UK “organitzava uns sopars de tertúlia per mantenir el català i fer amistats”, comenta.
Els motius que han portat Sanchis a presentar-se com a candidat pel Consell de la Catalunya Exterior són la seva experiència com a resident a l’exterior durant dècades i la participació en les activitats organitzades pel casal que, segons relata, el va fer adonar “de les necessitats de la diàspora”. Aquesta realitat va fer-lo arribar a “la conclusió que és útil estar connectat amb l’Administració” perquè és la manera de fer arribar propostes per “ajudar la població que viu fora de Catalunya” i contribuir al manteniment dels “vincles amb les famílies, amics i entitats” que viuen al Principat.
Elisenda Bujons (Stuttcat)
Elisenda Bujons, fundadora del casal català de Stuttgart, Stuttcat, i presidenta de l’entitat fins al 2021, és la vicepresidenta per Europa de la Federació Internacional d’Entitats Catalanes (FIEC). Va rebre un premi Batista i Roca de l’IPECC el 2024. La seva candidatura busca “contribuir activament i en representació de la Catalunya exterior, sobretot l’alemanya, però també l’europea”, sosté. A més a més, també considera que el seu bagatge pot ajudar a aportar el seu “granet de sorra al CCE, posar-hi una mirada diferent i tirar endavant noves propostes”.
Qui és qui? Resta del món:
Lluís Martí (Casal Català de Tòquio)
Lluís Martí, físic, va néixer a Barcelona i abans de viure al Japó va passar per Suïssa i per Hamburg, per motius laborals i d’estudis. A Hamburg va conèixer la seva dona actual, d’origen japonès, fet pel qual va decidir emigrar al país asiàtic.
Martí es presenta com a candidat al CCE perquè des que és pare que li “interessa l’ensenyament del català a l’estranger”, tant “les possibilitats existents” com “les que hi podria haver”, afirma. Arran d’aquest interès, va entrar dins el Casal Català de Tòquio i, a partir d’aquí, va posar atenció “al suport des de la Generalitat”. El candidat a la vocalia de la resta del món voldria formar part de les comissions d’Educació, Llengua i Joventut i Suport a les Comunitats a l’Exterior.
Miquel Puig (Centre Català de Kansai)
Miquel Puig, psicòleg, fa més de vint anys que viu al Japó, tot i que va néixer a Barcelona. Té experiència en logística, vendes i anàlisi estratègica. Això li ha proporcionat “una visió integral i orientada a resultats en entorns internacionals”, explica. Sempre busca “aportar solucions que funcionin”. Es presenta a la candidatura com a vocal per la resta del món perquè amb les seves aptituds, pensa que pot “contribuir a millorar la connexió entre la diàspora catalana i Catalunya”.
Puig pensa que pot contribuir-hi amb una “visió estratègica i eines digitals per a reforçar els serveis del CCE” i explica que té interès per “impulsar projectes culturals” per visibilitzar “la presència catalana arreu d’Àsia, Oceania i Àfrica”.
Qui és qui? Federacions:
Eulàlia Fàbregas (FIEC – Centre Cultural Català de Colònia e.V)
Eulàlia Fàbregas, vocal de la FIEC i exmembre de la Junta del Centre Cultural Català de Colònia, s’ha implicat en moltes iniciatives de les comunitats catalanes a l’exterior. Pel que respecta a la FIEC, és impulsora del projecte “Fòrums per escoltar els catalans de l’exterior” i va participar de l’última compareixença de la FIEC al Parlament. Fàbregas es presenta com a candidata perquè vol “contribuir activament a la millora dels drets dels catalans a l’exterior a través del Consell”.
Els seus gustos s’emmarquen en l’escolta, l’aportació d’idees, el treball per al bé comú i la comunicació, segons relata. Té la voluntat de participar de la comissió per l’ensenyament del català a l’exterior per a infants.
Antoni Montserrat (FIEC – Centre Català de Luxemburg)
Antoni Montserrat Moliner també candidat a la vocalia de les federacions. És resident a Luxemburg des de l’any 1985 i ha exercit com a responsable de la política europea en malalties minoritàries de la Comissió Europea. A més, és membre fundador del Centre Català de Luxemburg i va ser-ne el president des del 1987 fins al 2003. Actualment, és vocal d’estudis i anàlisis de la FIEC, especialitzat en estudis demogràfics i temes de vot exterior.
Montserrat, que també és col·laborador de RAB Ràdio, es presenta a la vocalia per les Federacions per a poder continuar treballant en “els processos migratoris i la llei del retorn”, feina que va començar al mandat anterior. Els altres àmbits on vol participar són “l’ensenyament del català a l’exterior, la recepció de les noves onades d’inscripcions al CERA i la llei electoral catalana” en benefici dels catalans i catalanes residents a l’exterior.
