El 13 de juliol, a Torre Pacheco va iniciar-se una ‘cacera de migrants’ per part de grups d’extrema dreta que va durar tres dies; David Minoves, president del CIEMEN, explica a una entrevista de RAB Ràdio el funcionament de l’extrema dreta.
El 9 de juliol, un veí de seixanta-vuit anys de Torre Pacheco va ser agredit per part de tres joves mentre passejava per davant del cementiri. Aquest fet va indignar el municipi murcià que, dos dies després, va organitzar una concentració pacífica per a condemnar la brutal agressió que havia rebut el ciutadà. Arran d’aquest atac, una sèrie de grups d’extrema dreta van començar a difondre informació —majoritàriament falsa—. A partir d’aquesta difusió, des de grups de Telegram —com Deport Them Now— i altres xarxes socials, van començar a organitzar el que van anomenar com a ‘cacera de magrebins’, que es va dur a terme entre el 13 i el 15 de juliol.
Segons el president del CIEMEN, David Minoves, aquest cas no és fortuït, sinó que és “una acció feta de manera premeditada”. Assegura que, avui dia, “el feixisme té molta capacitat per incidir políticament”. Minoves fa servir el terme ‘feixisme’ perquè, segons apunta, tot i que “aquest cop s’utilitzen els mecanismes de la democràcia”, creen una imatge d’odi i d’enemic que identifica “una comunitat sencera dels problemes socials que vivim”. Com és el cas de Torre Pacheco, on posen els marroquins com a focus del problema i de les agressions al carrer.
David Minoves: “El fet que no ens sorprengui la violència encarada cap a una nacionalitat, és un element de victòria de l’extrema dreta”
David Minoves, explica el cas de la detenció d’uns alemanys per una violació. “Ens hauria sorprès una batuda contra els alemanys residents en ciutats turístiques, en canvi, no ens sorprèn si són contra persones d’origen marroquí”, afirma. Que no ens xoqui és el que Minoves considera com una petita victòria de l’extrema dreta, ja que normalitza “que els veiem com a potencials enemics”. “Hem naturalitzat que les persones migrants poden tenir drets diferents dels nostres” i “aquest és el problema central que ens hauria d’alarmar de Torre Pacheco”, assenyala.
Hi ha hagut altres moments en què l’extrema dreta també s’ha organitzat per “treure rèdit electoral”, relata Minoves. Per exemple arran de la Dana del País Valencià, van utilitzar el lema ‘Sols el poble salva el poble’ per organitzar el que anomenaven ‘brigades d’ajuda mútua’, però aquest lema “que ens pot agradar”, té “un component antisocial profund”. Quan aquest lema l’usa l’extrema dreta, en comptes de la població d’esquerres, fan una determinació del poble al qual fan referència, en aquest cas, “només els espanyols salvem els espanyols”. A més, adverteix, ara “han après a organitzar-se logísticament i tenen forces de xoc”.
En la qüestió de Torre Pacheco, des de les xarxes socials d’aquests comptes d’ultradreta corria el missatge textual: “un moro ha atacat un espanyol, anem allà a respondre”. Minoves exposa que els líders d’aquests grups “aprofiten la indignació popular per extrapolar la persona agressora i projectar-la a la comunitat” i, a partir d’aquí, justifiquen la violència a través d’aquesta ‘autoorganització’ perquè creuen que “l’administració no fa el que hauria de fer”.
Finalment, David Minoves adverteix que és molt complicat combatre els discursos d’odi de l’extrema dreta perquè des de la lluita antifeixista s’utilitzen moltes dades empíriques mentre que, la majoria de gent, “es mou per impulsos emocionals”. Davant l’eslògan ‘Primer els de casa’ “ens costava molt lluitar”, comenta. “Cal saber com transmetre una idea a partir d’un eslògan profundament emocional”, per molt que des de les esquerres se’ls respongui amb dades els és igual “perquè són capaços de col·locar un missatge que no contrastaran”. “Estem davant d’una realitat amb la qual no es pot debatre”, “no es tracta de generar un debat amb l’extrema dreta, es tracta de confrontar-la”.
