La recent visita de la família reial a Catalunya, concretament a Sant Martí Vell i a l’acte de lliurament dels Premis Princesa de Girona 2025, ha provocat una forta reacció política i ciutadana que va acabar amb repressió policial.
Germà Capdevila i Robert González analitzen aquesta visita com un gest estratègic de reconciliació impulsada pel govern espanyol i el PSOE —amb Salvador Illa al capdavant a Catalunya— que pretén acostar la monarquia a un territori on, històricament, no ha estat benvinguda. Els manifestants que van mostrar el seu rebuig a la presència del rei Felip VI van viure una repressió policial desmesurada, amb imatges insòlites que evidenciaven la presència de franctiradors al Liceu o els Mossos d’Esquadra arrossegant el diputat Dani Cornellà.
A Catalunya no tenim rei, ni mai n’hem tingut, i per tant no el volem
Robert González posa èmfasi que, malgrat que les competències d’ordre públic estan transferides a la Generalitat, els Mossos actuen sovint subordinats a la Policia Nacional i la Guàrdia Civil des de l’aplicació del 155. I aquest fet, se suma a què la figura del rei Felip VI, està molt més alineat amb la dreta i l’extrema dreta que el seu pare, Joan Carles I, qui tot i ser un rei hereu del franquisme, va adoptar una actitud més conciliadora durant la Transició. Per tant, la repressió i reforços policials en esdeveniments com aquest és major.
Durant aquesta darrera sessió d’EL GRA I LA PALLA, també s’ha abordat la qüestió del reemplaçament de secrets d’Estat d’època franquista, arran d’una llei aprovada al Congrés amb la iniciativa del PNB. Malgrat l’anunci, Germà Capdevila tem que la lletra petita permeti al govern espanyol continuar mantenint l’opacitat sobre qüestions delicades, com el cop d’estat del 23F o la implicació de la monarquia en determinades operacions de l’Estat: “hi ha una línia molt petita que diu que en els casos molt sensibles l’autorització s’haurà de fer individualitzada i cas per cas”.
Un altre tema destacat en la secció d’avui, ha estat la retirada de Laia Estrada, representant de la CUP al Parlament, que com diu González “es tracta d’una de les figures més bel·ligerants contra la monarquia”. La seva marxa, segons el politòleg, es vincularia a desacords amb l’estratègia parlamentària actual de la qual, precisament renega la CUP, Tanmateix, aquest moviment podria diluir el perfil radical i anticapitalista del partit.
En aquest context polític tens, es dibuixa també un escenari d’incertesa de cara a la tornada de l’estiu. L’ascens de l’extrema dreta —especialment entre els sectors més joves— preocupa l’esquerra catalana i espanyola, i entre les possibles respostes, Gabriel Rufián ha manifestat la voluntat de creació d’una unitat electoral a l’esquerra del PSOE, amb actors com ERC, Bildu, el BNG i possiblement Podemos. Tot i que aquestes aliances ja s’han explorat en les europees, la viabilitat d’una candidatura conjunta a escala estatal continua oberta.
El problema de fons és que hi ha una desorientació en què fer davant l’ascens de l’extrema dreta. I a més d’un ascens rejovenit, que això és el més preocupant, perquè si tens vot i ingrés de persones joves, això vol dir que aniran creixent.
