Rosa Maria Torres Sánchez de Curt, química i investigadora del CONICET, conversa sobre la seva experiència com a dona migrant i científica.
En l’entrevista concedida per Rosita Torres i Tamara Siminkowich, Rosa Maria Torres Sánchez de Curt, resident de l’Argentina i sòcia del Casal Català de La Plata explica el seu recorregut des que va marxar de Catalunya, amb nou anys. Ara, amb una trajectòria força reconeguda com una de les dones científiques més destacades del país, és una peça clau en el camp dels materials argilosos i les seves aplicacions ambientals i mèdiques.
Va graduar-se en Ciències Químiques després que el seu pare no acceptés que seguís el camí d’electricista que ell havia fet, ja que “era un món ple d’homes”. Tampoc volia que s’introduís en l’arquitectura pel mateix motiu, així que es va decantar per la química. Ràpidament, Rosa Maria Torres va entrar a treballar a Conicet, Consell Nacional d’Investigacions Científiques i Tècniques de l’Argentina, suplint una vacant d’investigació, i allà se li van obrir les portes a la recerca.
“La ciència m’ha donat molt, però crec que ha de retornar a la societat tot allò que genera”
La seva recerca s’ha centrat en argiles i materials mesoporosos, amb especial atenció a les seves càrregues elèctriques i aplicacions tecnològiques. Ha treballat en projectes de retenció de contaminants com herbicides i fungicides en aigües industrials, i en el desenvolupament de materials bactericides amb plata per a ús mèdic.
Durant l’entrevista, fa èmfasi en la internacionalització de la recerca: ha fet estades i conferències arreu del món —des del Japó fins a Turquia. Malgrat aquesta dimensió global, mai no ha perdut el vincle amb Catalunya.
“Quan torno a Flix, torno a parlar català com si no hagués marxat mai. És la meva llengua primera, la meva manera de pensar”
Sobre el paper de les dones en la ciència, Rosa remarca que encara hi ha barreres molt evidents “Hi ha talent femení desaprofitat perquè moltes vegades les condicions no són igualitàries. I això és una pèrdua per al coneixement”. Per això, participa sovint en trobades que posen en valor la presència femenina en la recerca.
