El 15 de juliol va acabar el termini de presentació de les candidatures per les vocalies del Consell de la Catalunya Exterior (CCE), Jordi Gairín, candidat per Europa, explica els seus objectius.
Enguany hi ha eleccions al Consell de la Catalunya Exterior pel mandat 2025-2029. Des de l’1 de juny, hi havia obert el període de presentació de propostes perquè, qui volgués formar part del CCE, s’hi inscrivís. Les condicions per a poder-s’hi presentar eren: ser major d’edat, ser sòcia d’una comunitat catalana a l’exterior amb antiguitat d’un any i tenir dret a vot dins el seu casal català. El termini per enviar les propostes acabava el 15 de juliol i, a partir d’aquell dia, començava l’etapa de votacions.
Jordi Gairín, un dels candidats per la vocalia d’Europa i col·laborador de RAB Ràdio, explica, en una entrevista al programa Connexió, que l’inici de les eleccions començarà quan el Departament d’Unió Europea i Acció Exterior “comuniqui oficialment la llista de candidats”. A partir d’aleshores, tindran temps de votar fins al 3 d’octubre. Gairín, que ja ha estat membre del CCE en aquest mandat que ara acaba, explica al Connexió que s’ha tornat a presentar per acabar la feina de les comissions de les quals forma part.
“Quan vam constituir el Consell vam crear diferents comissions amb alguns dels temes que preocupen a la comunitat de l’exterior”, apunta. Entre aquests punts, hi ha el Registre de Catalans a l’exterior, Suport a les Comunitats Catalanes de l’exterior i la modificació del reglament de gestió del Consell, de les quals forma part. Tot i que en aquests quatre anys s’ha avançat feina, encara queden molts assumptes pendents.
Pel que respecta a la comissió de Suport a les Comunitats Catalanes de l’exterior, Gairín explica que l’objectiu principal és que l’ajuda rebuda per part de la Generalitat no sigui únicament econòmica. Des del CCE, proposen que s’impliquin en l’organització d’activitats, per a facilitar-los contactes o, fins i tot, dotar-los de formacions. Segons comenta el candidat, en aquest àmbit el departament té “una manca d’efectius destinats a les comunitats de l’exterior” i això provoca que no hagin pogut acomplir amb les fites marcades. Actualment, dediquen els esforços a la gestió de les subvencions, únicament.
Amb la comissió del Registre de Catalans a l’Exterior, tot i que encara queda treball per a fer, sí que s’ha avançat. Aquí, segons explica Jordi Gairín, sí que han aconseguit millores. Per a poder accedir al registre, abans, eren imprescindibles una sèrie de requisits, com la inscripció al CERA o al PERE (el Padró d’Espanyols Residents a l’Exterior). Actualment, gràcies al CCE, això ja no és necessari, fet que facilita la inscripció. A més, també hi ha hagut millores a l’aplicatiu, tot i que el pròxim pas que volen abordar des de la comissió és la creació d’un nou aplicatiu i aconseguir “dotar del màxim de serveis possibles”.
Finalment, el candidat explica alguns temes que també voldria que es tractessin durant el següent mandat per part del CCE. Per una banda, la problemàtica de 3Cat a l’exterior, ja que cal millorar les funcions de l’aplicatiu fora del país. Per altra banda, també li agradaria abordar el procediment de votacions a les eleccions del Consell perquè poguessin votar, directament, les persones censades al Registre de Catalans a l’exterior, sense que la responsabilitat recaigués als casals catalans.
