El Comitè de Drets Humans de l’ONU ha celebrat la llei d’amnistia pel ‘procés’, però ha recriminat l’espionatge, les infiltracions i la inacció per la vulneració de drets durant la Guerra Civil i la dictadura.
Aquest informe supervisa l’aplicació del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics a aquells estats que l’han aprovat. L’avaluació l’executa el Comitè de Drets Humans de l’ONU. Fa dues setmanes el grup de juristes i acadèmics que en formen part va realitzar dues sessions d’avaluació amb representants d’alguns ministeris implicats en els àmbits més problemàtics.
En el marc de l’avaluació periòdica sobre el respecte als drets civils i polítics a l’Estat Espanyol, al qual feia 10 anys que no se sotmetia, l’ONU ha valorat positivament la llei de l’amnistia, tot i que carrega contra la “falta de rendició de comptes” per les càrregues policials durant l’1-O. L’òrgan d’experts ha mostrat preocupació, també, per la “falta d’informació” davant els dictàmens sobre els drets polítics de Junqueras i Puigdemont i ha advertit l’estat per l’espionatge a l’independentisme i les infiltracions policials.
En referència a l’1-O, per una banda, el comitè d’experts ha volgut posar en relleu el poc avenç en les investigacions relacionades amb la violència policial que es va dur a terme durant el referèndum. Ha destacat que, davant les denúncies presentades per aquestes càrregues policials, no hi ha hagut un rendiment de comptes efectiu per part dels responsables. Per aquest motiu, l’òrgan de l’ONU ha demanat a l’estat espanyol que s’investiguin “ràpidament” i amb “exhaustivitat i imparcialitat”, per tal que els responsables siguin processats i, en cas de ser culpables, se’ls sancioni i que les víctimes rebin una compensació. A més, també han sol·licitat que els cossos de seguretat rebin una formació adequada sobre “el dret de reunió pacífica”.
Per altra banda, també ha destacat la inquietud davant la falta d’informació sobre els dictàmens a Oriol Junqueras i Carles Puigdemont amb relació a la llei d’amnistia. El 2022 i el 2023, el Comitè de Drets Humans de l’ONU va concloure, en dues resolucions separades, que l’estat espanyol havia violat els drets polítics dels principals líders independentistes, suspenent-los com a diputats del Parlament abans de tenir la condemna pel referèndum del 2017, ja que no hi havia motius “raonables i objectius”.
Amb l’aprovació de la llei d’amnistia, en l’examen oral, els experts de les Nacions Unides van demanar clarificacions sobre el seu impacte en Junqueras i Puigdemont, però no s’ha obtingut una resposta. És per aquest motiu, que el comitè també ha sol·licitat que s’estableixi un mecanisme adequat i eficaç per garantir el dret a les víctimes de disposar d’un recurs efectiu davant la vulneració dels drets civils o polítics. Igual que ha remarcat l’absència d’una investigació oficial davant l’espionatge de l’anomenat ‘Catalangate’ i s’ha mostrat preocupat per les infiltracions policials a moviments socials d’esquerres que han sortit a la llum i tampoc s’han investigat des de l’estat.
Una altra preocupació que ha mostrat el Comitè de l’ONU, és l’auge dels discursos d’odi neofeixistes, sobretot entre els adolescents. Aquesta resolució al·ludeix als avisos del Defensor del Poble, entre altres informes de la societat civil. Alerta de l’augment de denúncies per delictes d’odi dirigits a certes comunitats per condició d’ètnia, gènere, orientació sexual o nacionalitat.
En la sessió prèvia a l’informe, Carmen Girón Tomás, de l’Observatori Espanyol del Racisme i la Xenofòbia, va apuntar que “ara s’investiga més”, fet que no significa que hi hagi un augment de delictes relacionats amb l’odi. Tot i aquest raonament, l’ONU ha instat a “redoblar els esforços” per lluitar en contra d’aquests discursos i que s’intensifiqui la conscienciació sobre el respecte als drets humans i que s’imparteixin capacitacions adequades a institucions, cossos de seguretat i departaments judicials sobre el tema.
Un altre dels punts que ha destacat l’informe del Comitè de Drets Humans és la -inexistent- reparació davant les víctimes del franquisme. Tot i que ha celebrat la llei de memòria històrica aprovada el 2022, ha lamentat que no s’hagi derogat encara la llei d’amnistia de 1977 i que no hi hagi cap actuació penal efectiva davant els procediments iniciats el 2010 contra suposats responsables de violacions de drets comeses durant la Guerra Civil i el franquisme. Igual que han criticat que continuï existint la llei sobre condecoracions policials i de secrets oficials de la dictadura.
Finalment, alguns dels punts que també s’han tractat en aquest informe de l’ONU són el reconeixement de les persones binàries, que no consta en la llei trans del 2023 i això provoca l’exposició d’aquest col·lectiu a situacions de discriminació, tot i que ha celebrat la creació d’aquest reglament; la corrupció, ja que, segons han valorat els experts de l’ONU, no hi ha hagut “avenços significatius”; o els drets dels migrants i les mesures per acabar amb els perfils racials, denunciant les identificacions policials pel color de pell i la detenció administrativa, així com les males condicions dels Centres d’Internament d’Estrangers.
