L’acord per reduir de 7 a 5 les terminals de creuers el 2030 amaga la motivació real: reemplaçar tres terminals velles per una de nova, més moderna i atractiva per als turistes.
El Port de Barcelona i l’Ajuntament han posat sobre la taula una mesura que vol marcar un abans i un després en la gestió del turisme de creuers: la reducció de la capacitat màxima diària de passatgers de 37.000 a 31.000, una caiguda del 16%, i la concentració de l’activitat en cinc terminals en lloc de les set actuals. L’alcalde Jaume Collboni ho ha venut com un “punt d’inflexió” i una “limitació històrica” al creixement del turisme de creuers, tot posant Barcelona en la línia d’altres ciutats com Amsterdam o Venècia.
Però, més enllà dels titulars, la pregunta que molts veïns i visitants es fan és si aquesta mesura serà suficient per descongestionar realment els carrers del centre històric, les Rambles, el Born o Montjuïc, i si es notarà en el dia a dia de la ciutat.
El motiu real: fer una terminal nova i més atractiva per als turistes.
El protocol preveu tancar les terminals més antigues (A, B i C) però alhora construir una nova terminal pública més gran qualsevol de les tres que s’eliminaran. S’enderroquen tres terminals velles i se’n fa una de nova i moderna. Les quatre terminals restants continuaran sent privades. L’objectiu declarat és apostar per “la qualitat i no la quantitat”, prioritzant creuers que comencin i acabin a Barcelona i embarquin viatgers aquí
En números absoluts, reduir de 37.000 a 31.000 el total de passatgers és insuficient: a la pràctica, equival a omplir més de 300 autobusos al dia o a gairebé un terç de la població d’un barri com el Raval movent-se per la ciutat en qüestió d’hores. Els efectes dels creueristes –que passegen però no consumeixen– seguirà sent inassumible, i la contaminació dels monstres nàutics multiplica exponencialment el perjudici ambiental. A més, l’impacte no serà immediat: el calendari fixa el 2030 com a horitzó per a la plena entrada en funcionament de la nova configuració.
Esglaonats, però concentrats
Des del sector es recorda que els creueristes arriben de forma esglaonada i no tots a la mateixa hora, però també és cert que tendeixen a concentrar-se en els mateixos espais i franges horàries. Les imatges de grups compactes baixant pel passeig de Colom o col·lapsant la plaça Sant Jaume són habituals, i una reducció relativa del 16% podria ser insuficient per alleujar la pressió sobre aquests punts calents, sobretot tenint en compte que el nombre de creueristes ha crescut un 20% des de 2018.
Una solució parcial
La instal·lació de sistemes per connectar els vaixells a la xarxa elèctrica (OPS) ajudarà a reduir emissions al port, i el nou corredor de transport públic a Montjuïc podria millorar la distribució dels visitants. Però el gruix de les mesures és més estructural que immediata i no comporta, per ara, ni taxes d’accés ni quotes estrictes de visitants com les que han adoptat Venècia o Dubrovnik.
Mentre no hi hagi més dades sobre la mitjana real diària de creueristes —i com es distribueixen per la ciutat—, és difícil saber si la reducció del sostre teòric a 31.000 canviarà la percepció de massificació per als residents.
El repte: conciliar turisme i ciutat
Per l’Ajuntament i el Port, l’acord és un pas endavant cap a un model més sostenible, però també és una aposta que deixa obertes moltes incògnites: quin serà l’impacte econòmic sobre el sector? Com es repartiran els visitants? Quin control efectiu hi haurà sobre el flux real de creueristes?
De moment, la ciutat continua convivint amb un turisme de creuers que, malgrat els límits anunciats, seguirà sent molt visible. Per als veïns i veïnes de Ciutat Vella i de la façana marítima, la pregunta clau és si el 2030 realment notaran la diferència.
