La presidenta de la FIEC, Montserrat Marí, va revalidar el càrrec per cinquè any consecutiu el 29 de juny, explica quins han estat els reptes dels anteriors mandats i quins objectius planteja per aquest any.
Marí és la presidenta del Casal Català de Kansai, al Japó. Des de fa quatre anys va començar a encapçalar la junta de la FIEC i des d’aleshores, segons explica a una entrevista a RAB Ràdio, hi ha moltes coses que han canviat. Sense anar més lluny, parla del canvi de l’equip de la junta, que també ha ajudat en el fet que la federació evolucionés. Per altra banda, també hi influeixen els canvis de govern, comenta, que els obliga a readaptar-se segons les circumstàncies polítiques i socials.
Montserrat Marí també explica que la gestió de la FIEC és horitzontal, simplement que hi ha d’haver aquests càrrecs per adequar-se a la legalitat. A més, cal destacar que la feina que fan és voluntària, “ad honorem”, relata. Això també contribueix a l’horitzontalitat, ja que, segons afirma Marí, tots tenen talents diferents i això els complementa i els enriqueix a l’hora de fer la feina que els toca.
Quan va començar a la presidència de la FIEC, Marí explica que calia reorganitzar la feina. Es van trobar que la majoria de les persones que van entrar a la junta eren dones i van adonar-se que calia tenir més ordre i organització per tal que la informació fos més accessible. Això va ajudar en termes de comunicació, ja que ara és més àgil tant entre les persones que formen part de la junta, com amb les entitats que pertanyen a la federació.
A l’entrevista també parla dels reptes actuals amb els quals es troben des de la FIEC. Montserrat Marí destaca la compareixença que van dur a terme al Parlament de Catalunya, que, assegura, va ser un gran pas per informar de la situació dels catalans a l’exterior. Montserrat Marí apunta que la federació no té reptes gegants, han de centrar-se en la continuïtat i la capacitat d’adaptació de cara al país i entre les entitats de l’exterior. Finalment, un altre dels temes que es plantegen per tractar és el retorn dels catalans i també la sortida de Catalunya, on, creu, cal ser-hi presents perquè “no està resolt”.
