Ahir es van celebrar les dues vistes al TJUE pels recursos espanyols contra la llei d’amnistia en els casos de malversació i terrorisme del ‘procés’. La Comissió Europea creu que la llei no respon a un “interès general”.
La posició de la Comissió Europea (CE), que xoca amb la de l’estat espanyol, es justifica en la incompatibilitat d’aquesta decisió amb els “valors de la Unió Europea”, ja que, segons va defensar el lletrat de la Comissió, Carlos Urraca, l’amnistia s’ha fet per aconseguir un acord d’investidura. “Mai es va contemplar fins que va ser necessària” per fer Sánchez president, va assegurar Urraca.
La jornada a Luxemburg va ser llarga. La primera vista va durar unes quatre hores i la segona cinc. Les conclusions de Dean Spielmann, advocat general del TJUE, hauran d’esperar uns dies, ja que no en va anunciar la data de publicació, tot i que no seran vinculants per a la sentència del Tribunal. Segons va afirmar el president del TJUE, Koen Lenaerts, el debat havia estat “ampli i enriquidor”, sobretot a la sessió de la tarda sobre els delictes de terrorisme per l’‘Operació Judes’. La sentència, però, també es dictarà més endavant i l’encarregat de redactar-la serà el vicepresident, Thomas von Danwitz.
En les dues vistes les preguntes del Tribunal de Comptes –al matí– i de l’Audiència Nacional –a la tarda–, han anat encarades sobre si la llei d’amnistia podia ser “discriminatòria” per la falta d’un objectiu justificat d’interès general. Des de la CE han exposat que tenen “molts dubtes” de què realment tingui aquest objectiu, ja que ho considera una “autoamnistia”. Des de l’AN i el TdC defensaven els dubtes sobre el principi de seguretat jurídica i d’igualtat d’aquesta llei enfocada als independentistes encausats. El Tribunal Suprem també ha qüestionat, en el cas de malversació contra els líders del ‘procés’, el fet que està pendent d’una sentència d’inconstitucionalitat.
Carlos Urraca, lletrat de la Comissió Europea, també ha exposat els defectes que planteja la llei d’amnistia, com és la manca de certesa, precisió i previsibilitat per, segons ha exposat, no haver seguit les recomanacions de la Comissió de Venècia, fet que va recriminar. Segons Urraca, no haver seguit aquestes directrius vulneren el principi de “seguretat jurídica i igualtat” i també poden arribar a vulnerar la legislació antiterrorista de la UE.
Les posicions, en totes dues vistes, de la defensa i l’acusació han estat iguals que als tribunals espanyols. Per una banda, en el cas del Tribunal de Comptes, el grup ultra unionista Societat Civil Catalana defensa que l’amnistia crea un “risc d’impunitat sistèmica” i que afecta els interessos financers europeus, mentre que la defensa s’agafa a què només desjudicialitza el ‘procés’ i Europa no en surt afectada.
Per altra banda, les associacions que se situen a l’acusació de l’‘Operació Judes’ fan servir uns arguments semblants a SCC. Defensen que si els encausats per aquest procés judicial es beneficien de l’amnistia, pot repercutir en la visió d’“impunitat” per part de terroristes gihadistes que encara no s’han alçat en la violència, mentre que la defensa dels encausats asseguren que això no afecta la lluita antiterrorista europea.
En el marc de la sentència del Constitucional, la CE no s’havia posicionat. Stéphane Gervasoni, magistrat del TJUE, ha preguntat per què no s’havia mencionat res sobre l’aval del TC davant la llei. Urraca ha defensat que no ho havien fet perquè Brussel·les volia evitar-ne la lectura, ja que la Comissió Europea “no discuteix la constitucionalitat de l’amnistia”.
Després d’aquests dos debats, caldrà esperar a les conclusions que s’extreguin des del TJUE i encara quedaran dos casos de prejudicials pendents per valorar i respondre les preguntes del TSJC i d’un jutge de Vilanova.
