Llorenç Rubió, professor i responsable del Centre Català d’Asunción, parla sobre la situació actual del català durant l’entrevista amb el Casal Català de la Plata.
Des del casal català d’Asunción, al Paraguai, on durant aquest curs, almenys 12 estudiants aprenen català de forma presencial i virtual, Llorenç Rubió destaca l’interès creixent pel català entre joves paraguaians que opten a beques d’estudis a Catalunya, com les Beques Carlos Antonio López.
“La majoria dels nostres alumnes volen estudiar a universitats catalanes, i per això necessiten entendre i expressar-se en català”.
Amb les presentadores Rosita Torres i Tamara Siminkowich, el professor afegeix que tot i viure al Paraguai, està al cas de la situació actual del català a Cataunya, i alerta sobre la davallada de l’ús social de la llengua. “Cada vegada es parla menys, sobretot a les zones més poblades. Ja no és ni una barreja, sinó directament castellà”.
Aprofita per parlar sobre el Pacte Nacional per la Llengua, aprovat el maig passat, i expressa que és una eina positiva, però que qüestiona l’efectivitat real, segons ell, aquest pacte no té cap mena d’impacte, ja que hauria de servir per fer que el català torni a ser present en els àmbits quotidians. També denuncia que molts catalanoparlants, sobretot nouvinguts que han après la llengua amb esforç, es troben amb dificultats per practicar-la: “Quan parlen en català a la fleca o al supermercat, sovint els responen en castellà” i això, diu, desanima al migrant que ha fet l’esforç d’aprendre la llengua.
Davant la pregunta que fa Rosita sobre la importància i rellevància dels Casals catalans a l’exterior, Rubió veu esperança en aquest “Potser serem nosaltres, les comunitats catalanes de l’exterior, qui guardarem el català quan al Principat es deixi de parlar”. A més a més, aprofita per reivindicar la tasca d’aquests espais com a preservadors de la llengua i la cultura catalanes en un moment en què aquesta no és respectada ni pel seu propi govern.
Aprofita per destacar que el Centre Català d’Assumpció, en aquest sentit, combina la promoció del català amb la integració de la cultura local. “Som una societat bilingüe, com Catalunya. I això ens permet articular tradicions catalanes i paraguaians de manera natural”. Al casal, a més del cor i el grup de teatre, hi col·laboren agrupacions com la Filarmònica IPU, que assaja a les seves instal·lacions i participa en les festes catalanes.
Durant l’entrevista repassen algunes activitats culturals que durà a terme el casal, com la trobada cultural del Con Sud, a Rosario, on compartiran danses, música i activitats amb altres comunitats catalanes de la regió, per tal de preservar la identitat i cultura catalana.
Per acabar, Rosita Torres pregunta a Rubió pel Premi Batista i Roca que va rebre a l’abril, per part de la FIEC.
Me’l vaig prendre més aviat com un reconeixement a tots els professors i professors de català d’arreu del món.
