Josep Trueta va ser un doctor català que va dedicar-se a curar els ferits de guerra i a difondre la història i cultura catalanes a Anglaterra durant el seu exili a Oxford.
Al reportatge del programa Connexió, de RAB Ràdio, coneixem la història del doctor Trueta, qui va ser pioner a teoritzar els mètodes per a curar tota aquella gent que havia estat víctima de la Guerra Civil Espanyola i de la Segona Guerra Mundial. Nascut a finals d’octubre del 1897 a Barcelona, va dedicar-se a la medicina, especialitzant-se en la cirurgia traumatològica.
La vocació de Josep Trueta per aquest camp li venia de família, el seu pare havia estat metge i el seu avi farmacèutic. Amb 19 anys va entrar a la Universitat de Barcelona i, un cop acabada la carrera, va entrar al Servei de Cirurgia de Manuel Corachan, a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau per a formar-se en aquest camp. Després d’aquests estudis, va viatjar a Viena per visitar centres de traumatologia i, allà, va conèixer el tractament de les ferides de guerra.
A l’inici de la Guerra Civil Espanyola, el 1936, va encarregar-se dels ferits de guerra que arribaven al servei de cirurgia, on l’havien nomenat cap arran de la mort d’Enric Ribas i Ribas. Va ser allà quan Josep Trueta va sistematitzar i divulgar el mètode de Manuel Bastos Ansart i Domingo Rey d’Harcourt, conegut amb el nom del doctor barceloní. El 1938 va publicar el llibre “El tractament de les ferides de guerra”, que va prendre molta força, sobretot, quan va ser traduït a l’anglès el 1939, el mateix any que es va haver d’exiliar a Oxford.
Amb l’esclat de la 2a Guerra Mundial, Josep Trueta va començar a investigar la circulació renal, ja que molts dels pacients ferits per esclafament morien d’un fracàs renal agut. A partir d’aquesta recerca, va descobrir la doble circulació renal, explicada al llibre “Studies of the renal circulation”, publicat el 1947. Durant la seva estada a Londres també va decidir fer difusió de la cultura catalana a través del llibre “The Spirit of Catalonia”, escrit el 1941 i editat el 1946. A més a més, Josep Trueta també va ser un dels fundadors del Consell Nacional de Catalunya, una entitat per donar a conèixer el país al món anglosaxó.
Trueta va ser reconegut arreu d’Europa, tot i que mai va aconseguir el Premi Nobel de Medicina per les pressions del govern franquista per evitar-ho. A Catalunya va començar a ser reconegut el 1969 per la Societat Catalana de Cirurgia amb el premi Pere Virgili i, a partir d’aleshores, va rebre reconeixements per part d’universitats i institucions catalanes. La Generalitat de Catalunya lliura la Medalla i Placa Josep Trueta des del 1997 al mèrit sanitari.
