L’artista visual catalana i fotògrafa, Ariadna Arnés, va estar seleccionada per participar en el festival més important d’art digital del món el NFT.NYC 2025. Al programa CONNEXIÓ ho explica i parla sobre l’art actual, els NFT i la creació artística amb IA.
L’esdeveniment, que se celebra a Nova York anualment, reuneix artistes, col·leccionistes i creadors de més de 100 països diferents, en una trobada dedicada exclusivament a la creativitat digital, les noves tecnologies i les formes emergents de creació artística.
Durant els dies que es va celebrar, a finals de juny, Arnés va poder exhibir tres obres creades amb intel·ligència artificial: The quiet shatter, The silent beat i The weight of a tear. Les peces, que reflexionen sobre la memòria i la vulnerabilitat emocional, es van projectar en tres espais emblemàtics de la ciutat: al centre de Brooklyn, en un camió que recorria tot Manhattan i en una galeria al World Trade Center.
En l’entrevista concedida a RAB Ràdio, Arnès explica com va rebre la notícia i el sentiment de saber que la seva obra estava projectant-se a la ciutat de Brooklyn. Tot i que no era la primera vegada que havia estat seleccionada per aquest festival, si creu que enguany les obres que va presentar eren molt fidels al que el festival cercava.
Arnès aprofita per explicar una mica més en detall com va arribar a ser conformar-se com a creadora d’art amb intel·ligència artificial i NFT, dos conceptes que com bé diu ella mateixa, encara no s’han consolidat en el mercat de l’art català i de l’estat. Segons Arnès aquest és un mercat com qualsevol altre i que hi ha qui ho fa per col·leccionar NFT, igual que obres d’art, i hi ha qui té la idea d’especular.
Aquests Non fungible-token (significat de les sigles d’NFT) són peces digitals úniques que la seva compravenda es fa a través de criptomonedes. Explica Arnès que aquest món està molt solidificat als Estats Units, però que aquí no forma part de la realitat artística, la qual cosa fa que es desconegui i generi una sensació de respecte i rebuig. Tanmateix, creu que és una bona manera d’apropar l’art a moltes altres persones, ja que és tot a través de processos digitals, “en un món plenament digitalitzat s’ha de donar més importància a l’art digital”.
En el seu cas, aquest va ser un món que la va ajudar a impulsar les seves fotografies, i amb l’ús de la intel·ligència artificial va poder materialitzar idees i processos imaginatius que la fotografia no li permetia. “Vaig posar-me la condició que amb la IA només faria creacions pròpies que la fotografia em permetés crear”.
