El govern espanyol ha enviat una nova proposta als estats membres de la Unió Europea per desbloquejar l’oficialitat del català, el basc i el gallec, pocs dies abans que els 27 estats membre tornin a debatre la qüestió.
En un memoràndum recent, el Ministeri d’Exteriors introdueix un nou article en el projecte de Reglament del Consell per reforçar el compromís de l’Estat Espanyol d’assumir tots els costos derivats de la mesura de l’oficialitat del català a Europa. L’objectiu és dissipar les reticències de diversos governs, com el d’Alemanya, que hi està al capdavant.
Cal recordar que, des del passat bloqueig al ple del maig, diversos països han continuat mostrant reserves i reticències, com Alemanya, Suècia, Itàlia, Àustria, Croàcia, Txèquia i Finlàndia que van expressar dubtes el maig passat. Alemanya i Suècia, per la seva part, han demanat més garanties legals i claredat davant la qüestió, mentre que Itàlia, representat per Meloni, va demanar un dictamen formal dels serveis jurídics del Consell. Una mesura que, malauradament, ha rebut el suport de nombrosos països com Bèlgica, Hongria, Irlanda, Portugal, Romania, Dinamarca, Eslovènia i Xipre.
Aquest nou text del Govern Espanyol, recorda que la fórmula proposada ja es va aplicar en acords administratius del 2005 i 2006 sense generar conflictes. A més, l’executiu de Pedro Sánchez insisteix que l’oficialitat no marcaria cap precedent, ja que “cap altra llengua compleix tots els requisits”. També subratlla que no caldria reformar els Tractats de la UE per fer-ho possible.
El debat, finalment, es reprendrà el dimecres 16 de juliol, amb la qüestió com a “punt de debat” a l’agenda del Consell. Tanmateix, l’ordre del dia preveu la possibilitat de votar si hi ha consens suficient, i en aquest àmbit, l’Estat Espanyol podria forçar la decisió si detecta prou suport entre els socis europeus.
