Avel·lí Artís-Gener, conegut com a Tísner, es va convertir en una figura clau de la cultura catalana del segle XX, inclús des de l’exili.
Tísner, nascut a Barcelona el 1912, va ser escriptor, periodista, caricaturista, escenògraf i traductor, entre altres. Va col·laborar amb revistes com Papitu, L’Esquella de la Torratxa i El Be Negre, i va publicar diverses novel·les, teatre i les seves memòries. Durant la Guerra Civil es va allistar a l’exèrcit republicà i, un cop acabat el conflicte, es va exiliar a Mèxic al vaixell Ipanema, abans però, passant per França. A Mèxic, acompanyat del seu cunyat, Pere Calders, va treballar en el món de la publicitat i la televisió, va dirigir La Nova Revista, després de col·laborar conjuntament amb el seu pare, en La Nostra Revista.
També va ser des de l’exili quan va escriure obres destacades com 556 Brigada Mixta, que es tracta de la seva primera obra literària, Prohibida l’evasió, Premi Prudenci Bertrana 1969 i L’enquesta del canal 4, que va esdevenir Premi Sant Jordi, el 1972.
Un cop va tornar a Catalunya el 1965, va participar activament en la vida cultural i política, impulsant entitats com el Centre Català del PEN i presidint l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, entre el 1990 i el 1994. Les seves memòries, especialment la sèrie Viure i veure, combinen història, autobiografia i ironia amb gran riquesa de detalls que donen a conèixer la seva vida a través dels seus propis records.
A més a més, Tísner també va traduir al català obres cabdals de la literatura llatinoamericana, com Cent anys de solitud, de Gabriel García Márquez o L’Aleph, de José Luis Borges. Finalment, va morir el 7 de maig del 2000, deixant una obra diversa, compromesa i fonamental per a la memòria cultural de Catalunya del segle XX.
