Representants d’entitats com l’ANC, Òmnium, Irídia i Alerta Solidària denuncien greus vulneracions de drets per part de l’Estat espanyol i exigeixen reformes legals
Quatre de les principals entitats de la societat civil catalana —Assemblea Nacional Catalana (ANC), Òmnium Cultural, Irídia i Alerta Solidària— han comparegut aquest dimarts a la comissió d’investigació del Parlament sobre les infiltracions policials i l’espionatge contra l’independentisme i altres moviments socials. En una sessió carregada de denúncies i propostes, les entitats han coincidit a assenyalar l’Estat espanyol com a responsable d’una estratègia sistemàtica de repressió política “injustificable” i han exigit reformes legals i garanties de no-repetició.
Durant les intervencions, els representants de les entitats han acusat les institucions de l’Estat d’utilitzar la por i la desconfiança com a eines de control social, laminant drets fonamentals com la llibertat d’expressió, de reunió i d’associació. També han advertit que, més enllà de les víctimes directes, aquestes pràctiques tenen un efecte dissuasiu i desmobilitzador sobre tota la societat catalana.
Antoni Maria Gavarró, en nom de l’ANC, ha denunciat amb contundència “els abusos flagrants del regne d’Espanya” i ha advertit del risc d’acostumar-se a la por com a mecanisme de submissió política. Segons ell, aquesta estratègia erosiona la democràcia i converteix els ciutadans en simples clients d’un règim que “tolera la llibertat sempre que no se l’exerceixi”.
Gavarró ha exigit la derogació immediata de la Llei Mordassa, la reforma del Codi Penal per eliminar delictes simbòlics, la prohibició de les infiltracions encobertes sense autorització judicial, un control transparent dels serveis d’intel·ligència i una investigació a fons sobre l’espionatge amb Pegasus. També ha proposat crear un fons per sufragar les accions legals i tècniques de defensa i un pla unitari entre societat civil i forces polítiques per denunciar aquestes pràctiques arreu.
Xavier Antich, president d’Òmnium Cultural, ha lamentat que, tres anys després de l’escàndol de Pegasus, no s’hagi pres cap mesura efectiva ni s’hagin resolt les querelles interposades per les víctimes. Ha recordat que aquestes pràctiques, condemnades a Europa, inhibeixen la participació ciutadana i destrueixen confiança col·lectiva.
Antich ha subratllat que les infiltracions i espionatge no són errors aïllats sinó una estratègia planificada pel Ministeri de l’Interior contra l’independentisme i el teixit social català. Per això, ha demanat derogar la llei de secrets oficials, controlar el CNI i establir mecanismes que impedeixin la impunitat.
Martí Majoral, d’Alerta Solidària, ha qualificat les infiltracions de “desproporcionades” i “absolutament il·legals”, i ha acusat l’Estat de tergiversar la realitat inventant una violència inexistent per justificar la repressió. Segons ell, hi ha en joc no només la llibertat de milers d’independentistes sinó també la salut democràtica del conjunt de la societat. “Si volen que tota aquesta merda no els esquitxi, els urgeixo a actuar ràpidament”, ha etzibat.
Cèlia Carbonell, en representació d’Irídia, ha destacat les greus vulneracions de drets fonamentals que suposen aquestes pràctiques i ha reclamat al Parlament mesures per impedir que la policia catalana adopti les mateixes tàctiques. Ha defensat que es prohibeixi explícitament l’espionatge i ha insistit que l’objectiu de l’Estat és sembrar desconfiança i divisió, però que la resposta col·lectiva ha estat de resistència i enfortiment.
Els grups parlamentaris també han pres la paraula. Junts ha qualificat Espanya de “democràticament fallida”, ERC ha reclamat esclarir els fets i establir garanties de no-repetició, els Comuns han demanat la destitució del ministre Marlaska i un mecanisme independent de control, i la CUP ha defensat un control judicial previ i posterior per posar fi a la impunitat.
El PSC, per contra, ha defensat que Espanya és una “democràcia plena” amb reptes pendents i que l’espionatge, en si mateix, “s’ajusta a la legalitat”, tot i admetre que cal avaluar si s’ha complert la normativa.
