Entre les efemèrides d’avui, cal recordar, el Fotògraf de Mauthausen, el vaixell Ipanema i la glosadora Catalina Pocoví
El 7 de juliol de 1951, moria a París a l’edat de només 30 anys Francesc Boix, el fotògraf català que va ser deportat al camp nazi de Mauthausen, on va dur a terme una tasca fonamental: salvar i preservar centenars de fotografies fetes pels mateixos nazis dins el camp. Boix, nascut al barri del Poble-sec de Barcelona, era comunista i havia lluitat al front republicà durant la Guerra Civil i també havia fet de reporter.
Amb la derrota republicana, s’exilià a França i, com tants altres, fou internat en camps francesos i posteriorment deportat pels nazis. A Mauthausen, va treballar al servei de fotografia del camp, el Erkennungsdienst, fet que li va permetre accedir a documentació gràfica de la vida quotidiana al camp, les execucions i la visita de jerarques nazis. Amb l’ajuda d’altres presos, Boix va amagar i fer sortir del camp més de 2.000 negatius que posteriorment, es van convertir en una prova clau durant els judicis de Nuremberg, on ell mateix va declarar com a testimoni.
El 7 de juliol de 1939, el vaixell Ipanema arribava a Mèxic amb prop de 1.000 exiliats republicans espanyols a bord, després de creuar l’Atlàntic des del port francès de Pauillac. El govern del president mexicà Lázaro Cárdenas, en una actitud d’acollida generosa i solidària, es va convertir en un dels principals refugis per als vençuts del conflicte. Entre els passatgers hi havia diverses figures destacades de la cultura catalana: Avel·lí Artís-Gener (Tísner), escriptor, periodista, ninotaire i activista cultural, que a l’exili desenvoluparia una intensa activitat literària i periodística en català. A Mèxic va treballar a la revista Pont Blau i va escriure novel·les com Paraules d’Opòton el Vell.
Aquell dia també va néixer Catalina Pocoví, el 1874 al municipi mallorquí de Felanitx. Va ser una pagesa analfabeta que es va convertir en una de les glosadores més destacades en una època en què l’accés de les dones a l’esfera pública era molt limitat —i encara més en l’àmbit rural i popular.
Pocoví es va fer coneguda per la seva gran habilitat per improvisar gloses, una forma tradicional de poesia oral mallorquina amb estructura de quartets, sovint cantades i de contingut satíric o social.
La seva composició més famosa és S’asunto des Puig Moltó, un relat en vers que aborda un afer amorós i de rivalitats locals que va fer fortuna per la seva força narrativa, el seu humor i el seu llenguatge popular i directe.
