En un nou episodi del programa Tocats pel català, de RAB Ràdio, conversem amb Carolina Moyano, nascuda a Ushuaia, al sud de l’Argentina, i criada a la ciutat del Paranà.
Des dels divuit anys que resideix a Barcelona, acompanyada de la seva mare, i gràcies a ella va decidir estudiar català abans de traslladar-s’hi, perquè, segons el que esmenta Moyano “el coneixement de la llengua li seria imprescindible per accedir a la universitat”. Així doncs, va començar els seus estudis de la llengua al Casal de Catalunya, i recorda amb molt d’afecte el primer dia de classe, quan no entenia res. Malgrat això, aviat es va enamorar del català i en va fer una eina fonamental per a la seva integració.
Una de les anècdotes que comparteix al programa és quan, acabada d’arribar, buscava el carrer Aragó, però la seva pronunciació amb accent argentí, era difícil d’entendre pels habitants, que entenien que Carolina demanava per la “caixa Aragó”.
Tot i que no tingui cap paraula preferida en català, en l’actualitat, la Carolina domina la llengua catalana i fins i tot s’hi sent còmoda participant de les tradicions del país, com és amb els correfocs que, com bé diu al programa “són una de les seves tradicions preferides”. En canvi, amb els castellers ho passa francament malament, sobretot quan veu les i els enxanetes a tanta alçada; tanmateix, diu, li semblen espectaculars i una tradició preciosa.
La carolina aprofita per explicar que a la universitat va estudiar Belles Arts i explica el seu projecte final. Es tracta d’una escultura de fang inspirada en la història d’un petit poble d’Osca, Morillo de Sampietro, que va amagar la seva campana durant la Guerra Civil per protegir-la dels militars franquistes que robaven les campanes de ferro forjat per tal de fer armament i munició. Explica Carolina, que aquesta és la seva manera d’homenatjar el poble i la resistència de les tropes i ciutadans republicans, i sobretot aquella campana que va estar tants anys enterrada al fang de la terra.
