Tot i la decisió de retirar-la del programa oficial, “El meu avi” va tornar a ressonar aquest dissabte a la Cantada d’Havaneres de Calella de Palafrugell. El públic, amb una mocadorada i una xiulada eixordadora, va forçar els grups a interpretar la cèlebre havanera, que per primer cop en 48 anys no figurava en el repertori final per la polèmica sobre l’autor. La nit va ser una barreja de tradició, protesta i emoció a la platja del Port Bo.
La 58a edició de la Cantada d’Havaneres de Calella de Palafrugell va acabar com tantes altres, amb la platja plena, els mocadors blancs onejant i El meu avi sonant a tots els racons de la vila marinera. Però, per arribar-hi, la vetllada va viure un dels episodis més tensos de la seva història.
Tot va començar dies abans, quan es va fer públic que la comissió organitzadora havia decidit eliminar El meu avi del programa oficial. Per primer cop en gairebé mig segle, la peça composta el 1968 per José Luis Ortega Monasterio —i convertida en un himne popular que recorda els soldats catalans morts a la guerra de Cuba— no tancaria la nit. La decisió, segons l’organització, es va prendre “per donar més espai als compositors locals i actualitzar el repertori”.
Però de rerefons hi havia una ferida oberta: el documental Murs de silenci, emès per 3Cat, que vincula Ortega Monasterio amb una xarxa d’explotació sexual. La família del compositor ha negat rotundament les acusacions i ha dut el cas als tribunals, però la polèmica va pesar en la decisió.
A les xarxes socials, la controvèrsia va créixer ràpidament. Part del públic defensava que El meu avi és “més gran que l’autor” i que forma part del patrimoni col·lectiu del país. El propi net del compositor va cridar a cantar-la igualment durant la cantada com a gest de desafiament. D’altres, en canvi, recolzaven la decisió de revisar els símbols i donar pas a altres peces del repertori tradicional del gènere.
Ahir a la nit, l’esperada cita a la platja del Port Bo va començar amb normalitat. Els grups Neus Mar, Peix Fregit, Terra Endins i Port-Bo van interpretar La bella Lola, Mariner de terra endins i La gavina per cloure la sessió. Però quan es va fer evident que El meu avi no sonaria, el públic va començar a xiular, cridar i aixecar els mocadors. Els crits de “El meu avi! El meu avi!” i la pressió de centenars de persones van acabar fent recular els músics, que es van mirar, van fer un gest d’acord i van començar a tocar-la.
La cançó va sonar com sempre, però enmig d’una emoció més carregada. Molts van cantar-la a crits, d’altres ho feien amb llàgrimes, i durant uns minuts la polèmica va quedar sepultada pel sentiment col·lectiu. En declaracions recollides després, els assistents ho resumien de manera molt clara: “És una cançó que ens identifica” i que “No és només seva, és de la gent” o “L’obra sobreviu a l’autor, ens agradi o no”.
En un comunicat posterior, l’Ajuntament va remarcar que “en cap moment s’ha prohibit que sonés”, i que la decisió de cantar-la va ser fruit “del moment i del consens entre els grups”. L’alcaldessa, Laura Millán, va assegurar que mai hauria impedit a ningú interpretar-la i va lamentar que s’hagués parlat de censura: “No era un debat polític ni de censura; ens imaginàvem que es diria que la cançó està per sobre de l’autor, i així ha estat”, va concloure.
La nit, que havia començat com una postal típica d’estiu —barques a l’aigua, rom cremat a la sorra i cançons marineres— va esdevenir també una mostra de la complexitat d’abordar el passat i de com la memòria col·lectiva s’enfronta als nous temps.
La Cantada d’Havaneres de Calella de Palafrugell se celebra des del 1966 i s’ha convertit en una cita ineludible de l’estiu català. Des de 1969 té lloc a la platja del Port Bo, a la localitat de Calella de Palafrugell al Baix Empordà, i és coneguda per un ambient únic de nit marinera amb mocadors, barques, rom cremat i música d’anada i tornada.
