Un nou escàndol sacseja la prelatura de l’Opus Dei: la justícia argentina investiga el vicari regional, Mariano Fazio, i d’altres alts càrrecs, per un presumpte cas de tràfic i explotació laboral i espiritual de dones en situació de vulnerabilitat
Un jutjat federal de l’Argentina ha obert una causa penal contra el número dos de l’Opus Dei a escala mundial, Mariano Fazio, i altres membres de la prelatura catòlica, per un suposat tràfic de persones amb finalitats d’explotació laboral i espiritual.
Segons la causa, instruïda en secret durant més de dos anys per la procuradoria argentina contra el tràfic de persones , un grup de dones d’origen humil i procedents de zones rurals va ser reclutat per treballar com a “numeràries auxiliars” —és a dir, dones que cuiden les tasques domèstiques en les residències de l’Opus Dei— en condicions que la fiscalia qualifica d’esclavitud moderna. Les denunciants asseguren que van ser sotmeses a llargues jornades de feina, privades d’ingressos, de llibertat de moviments i de contactes amb les seves famílies.
L’organització no governamental que acompanya les víctimes explica que aquestes dones eren captades amb promeses d’una vida millor, educació i formació espiritual, però que en realitat van ser confinades a fer feines domèstiques sense remuneració i sota estrictes regles espirituals i de control psicològic.
Mariano Fazio, actual vicari auxiliar de l’Opus Dei i mà dreta del prelat Fernando Ocáriz, ha negat categòricament les acusacions i ha qualificat la denúncia de “campanya de desprestigi”. En un comunicat, la prelatura assegura que totes les persones que col·laboren amb la institució ho fan de manera voluntària i que “les numeràries auxiliars són tractades amb respecte i dignitat”.
Un cas que podria tenir ramificacions internacionals
El cas ha tingut gran ressò a la premsa argentina i ja ha arribat a mitjans internacionals, que assenyalen que la investigació podria estendre’s a altres països on l’Opus Dei té presència, atès que aquest sistema de numeràries auxiliars és habitual en tots els països on opera l’ordre religiós.
Diversos especialistes en drets humans subratllen que, més enllà de les condicions materials, la denúncia també posa el focus en els abusos psicològics i espirituals, un aspecte que, si es confirma, podria obrir un debat sobre el funcionament intern de l’Opus Dei i la seva relació amb les persones en situació de vulnerabilitat.
A més, organitzacions feministes i col·lectius de drets humans a l’Argentina han demanat a la Conferència Episcopal i al Vaticà que intervinguin i garanteixin una investigació transparent. Consideren que el cas no només és una qüestió judicial, sinó també moral, i pot tenir conseqüències per a la credibilitat de l’Església catòlica en un moment en què arreu del món es qüestionen els abusos dins de les institucions religioses.
Per la seva banda, familiars de les víctimes han explicat als mitjans locals que durant anys havien intentat posar-se en contacte amb les dones, sense èxit, i que només gràcies a la intervenció d’activistes i advocats han pogut tornar-les a veure. El seu testimoni reforça la sospita que les dones vivien en un entorn tancat i controlat, sota una dinàmica que ara la justícia intenta desmuntar.
Aquest escàndol suposa un nou capítol fosc per a una de les organitzacions més influents dins l’Església catòlica, sovint criticada per la seva opacitat i les seves rígides normes internes.
