Arriben a RAB Ràdio Albert Thió, Adrià Carrillo, Neus Climent, Lluc Amengual, Paulina Plucińska i Eulàlia Viñolas, els integrants de No m’importa; un projecte que trenca amb els rols preestablerts de la comunicació i s’arrisca a fer contingut crític, clar i amb cura del llenguatge actual.
El projecte No m’importa va néixer fa un any, després d’una iniciativa de la Universitat de Barcelona per impulsar el vot jove en les eleccions europees, Europa importa, on es van conèixer. Tots ells expliquen que l’experiència de treballar junts va ser tan positiva que van decidir seguir-lo i donar-li una volta més actual. Des d’aleshores, han optat per un perfil a xarxes socials que expliqui l’actualitat en català, de manera propera i adreçada especialment a la generació dels joves d’avui en dia.
Amb una projecció que fa vertigen – més de cinc mil seguidors a l’Instagram en poc més de quatre mesos – els joves de No m’importa han aconseguit captivar el jovent català amb un perfil en què informen de l’actualitat, amb reflexions, crítica i molt humor. Respecten el llenguatge que fan servir ells mateixos amb els seus entorns d’amistat i, a través d’aquests nous codis comunicatius parlen del que passa al món. Tal com explicava la Neus Climent, “el nostre objectiu és mantenir als joves informats utilitzant el nostre llenguatge, les nostres referències i una forma de comunicar natural, com si estiguéssim fent una birra amb amics”.
Una de les grans fortaleses de No m’importa és la diversitat del seu equip. Els seus membres provenen de disciplines molt variades —comunicació, periodisme, ciències polítiques, humanitats— i també de diferents territoris dels Països Catalans i fins i tot de fora dels països catalans, com és el cas de la Paulina, que prové de Polònia. Aquesta pluralitat els permet enriquir els continguts amb mirades diverses i incorporar temes que sovint passen desapercebuts als mitjans convencionals.
Un exemple clar de l’estil que caracteritza el projecte és el vídeo “Puta Renfe”, que es va fer molt viral a les xarxes socials per la denúncia a la precarietat del servei ferroviari de Catalunya i les desigualtats en inversions respecte a altres zones de l’Estat Espanyol.
Els integrants del projecte destaquen que hi ha un buit important en el món mediàtic i de la comunicació tradicionals, en què sovint no s’aconsegueix arribar al jovent perquè no es fa ús del seu llenguatge, ni s’aborden temes que els afectin directament. Paral·lelament, a les xarxes socials també escasseja el contingut crític i ben elaborat, afirma l’Albert Thió. No m’importa neix precisament per cobrir aquest buit i oferir informació en formats pensats per a una audiència enganxada al telèfon, però sempre amb una mirada fresca, pròxima i contextualitzada.
“Un mòbil el té absolutament tothom, i nosaltres no disposàvem de cap recurs extraordinari, més que els nostres mòbils. Amb això i una estètica cuidada ja en teníem prou.”
I, és que, l’estètica en aquest projecte és un punt essencial. Creu l’Adrià Carrillo que no existia un mitjà de comunicació que tingués en compte aquests vessants, comunicar-se com els joves, per xarxes socials i, alhora amb una estètica cuidada que capti l’atenció d’aquesta generació. “Volíem trobar una cosa que fos diferent del que ja estava creat, però sobretot volíem que la nostra actitud es veiés reflectida amb l’estètica del projecte. Teníem molt clar que la forma i el missatge havien d’estar connectats”
En sis mesos No m’importa ha esdevingut una forma d’activisme, confirmen els integrants. Tots ells estan d’acord en el fet que, ara per ara, ho fan perquè els apassiona i perquè creuen que aquest és el camí correcte, però a la llarga, diuen, “ens agradaria poder-hi dedicar més temps i recursos, i que esdevingués una feina de veritat”.
En qualsevol cas, el projecte No m’importa demostra clarament que el jovent té molt d’interès per l’actualitat i pel que passa al món. El veritable repte no rau en la falta d’importància, sinó en la manca d’ambició i voluntat per integrar aquesta generació com a públic objectiu dins les estratègies comunicatives dels mitjans i escoltar les seves complaences, que casualitat o no travessen a tothom.
