De quatre grapes (2024), la darrera novel·la de Miranda July, ha estat traduïda per Bel Olid, una catalana dedicada a l’escriptura i la traducció resident a Chicago
Sembla que actualment, el món editorial pateix una certa crisi d’originalitat, on les fórmules són repetitives i contenen narratives predicibles. De tant en tant, però, apareixen obres que sacsegen el panorama literari, com el cas de De quatre grapes, la novel·la de l’autora i artista nord-americana Miranda July que ha estat reconeguda com una de les millors novel·les del 2024, als Estats Units, i que recentment ha estat traduïda al català per Bel Olid per a Angle Editorial. A RAB Ràdio, hem tingut el plaer de conversar-hi per entendre el potencial d’aquesta obra.
“Quan l’editora d’Angle em va proposar la traducció, vaig pensar que seria una tasca relativament fàcil, ja que jo mateixi havia traduït anteriorment el seu recull de contes Ningú no pertany aquí més que tu”, explica Olid. Però la novel·la va resultar un repte emocional i estilístic molt més profund. La protagonista, una dona que travessa la premenopausa, ofereix un relat íntim i desacomplexat sobre el desig, la maternitat, la crisi vital i, sobretot, el sexe. “Traduir aquesta obra em va fer aturar més d’un cop per reflexionar sobre la meva pròpia vida”, diu.
El relat de July destaca per una frescor aparent que amaga uns enginys literaris complexos. “Els seus personatges sempre actuen d’una manera inesperada”, comenta Olid. “Ella et mostra les rareses d’un personatge com una porta d’entrada a la seva interioritat.” I és aleshores quan aquesta estranyesa es converteix en una eina poderosa per trencar convencions narratives i socials a les quals ja hi estem tan acostumats.
La traducció de De quatre grapes s’inscriu, segons Olid, en un moment vibrant de la literatura catalana: “Cada any em trobo llibres que em semblen nous, emocionants. Vivim una eclosió d’autories diverses que aporten experiències vitals que fins fa poc no tenien espai.” Aquest moviment no seria possible sense editorials valentes que aposten per veus dissidents i formes narratives no convencionals, destaca Olid. A més, la publicació d’aquestes obres és un acte purament polític i transgressor:
“No és només qüestió de qui escriu, sinó també de qui decideix que això és publicable”, afirma Bel Olid.
Una altra de les qüestions més enigmàtiques de la novel·la és la presència intermitent de Déu, qui té una presència força ambigüitat que arriba a causar contrastos sorprenents en molts moments de la novel·la. Per a Olid, que viu a Chicago des de fa gairebé tres anys, aquesta presència pot tenir una explicació cultural: “Als Estats Units, la religió segueix molt present en el dia a dia, de forma transversal i diversa. Però en el llibre, jo ho interpreto com una manifestació de l’absurd.” En aquest sentit, la figura de Déu actua com un mirall trencat de la confusió vital, de la impossibilitat de trobar sentit o guia en un món saturat d’exigències i contradiccions.
Amb De quatre grapes, es brinda tota una proposta que sacseja, fa riure, incomode i obre finestres noves sobre la feminitat, el cos i les dones. “Els bons llibres —diu Olid— no només t’obren un altre món, sinó que t’obliguen a mirar endins.”
