Mercè Rodoreda i Gorguí és considerada una de les escriptores més importants per a la literatura catalana, tot i que la major part de la seva obra va ser creada durant el seu llarg i tediós exili.
Nascuda al barri de Sant Gervasi, de Barcelona, el 10 d’octubre de 1908, Mercè Rodoreda va créixer rodejada de literatura i flors, gràcies a l’ensenyança del seu avi. Després de casar-se amb el seu oncle matern, Joan Gorguí i tenir el seu únic fill, Jordi Gorguí, Rodoreda va iniciar-se a l’escriptura com a mètode de refugi de l’aflictiva situació que havia esdevingut ser esposa i mare.
Entre 1932 i 1939 va publicar diverses novel·les com Soc una dona honrada? (1932) i Aloma (1938), que va rebre el premi Crexells. Ràpidament, en esclatar la Segona Guerra Mundial, juntament amb un grup d’intel·lectuals de l’època, entre ells Anna Murià, Carles Riba o Armand Obiols, va travessar diversos camps i refugis de França fins a establir-se al castell de Roissy-en-Brie. Amb Obiols com amant, un any més tard van tornar a fugir, aquest cop a París on va començar a perfeccionar la seva faceta poètica de la mà del mestre de Josep Carner, arribant a guanyar fins a tres premis dels Jocs Florals, i així va esdevenir Mestra en Gai Saber.
L’exili, per a Mercè Rodoreda va ser una etapa de creació artística i literària molt prolífera, inclús va arribar a pintar alguns quadres seguint la influència de Picasso, Paul Klee o Joan Miró. Aquesta projecció literària i fecundació creativa, sobretot va arribar a partir dels anys cinquanta, quan va establir-se a Ginebra. Allà va escriure diversos contes, va iniciar La Mort i la Primavera, i va articular Jardí vora el mar i La Plaça del Diamant. Aquesta darrera novel·la va ser el seu gran retorn literari després d’uns anys d’aturada. Gràcies a una reformulació i recomanacions literàries per part de l’escriptor, l’assagista i crític literari Joan Fuster, la novel·la va publicar-se des de l’exili el 1962, per Club Editor.
En retornar de l’exili i establir-se a Catalunya el 1972 després de la mort d’Armand Obiols, Rodoreda va perfeccionar la seva literatura amb Mirall Trencat, que esdevindria la seva obra més ambiciosa. El 1980 rebria el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, i tres anys més tard moriria a Girona. Pòstumament, el 1986 es publicaria La Mort i la Primavera, una de les novel·les que, segons els experts, és de les més radicals i ambicioses que mai va escriure en exili.
