Representants de diverses entitats lingüístiques debaten a RAB Ràdio sobre les fortaleses, mancances i reptes del pacte impulsat per la Generalitat per recuperar la vitalitat del català
El Pacte Nacional per la Llengua a debat. La taula rodona als estudis de RAB Ràdio del Poblenou de Barcelona va reunir figures destacades del món associatiu compromès amb la llengua catalana per valorar l’acord recentment signat. Amb una inversió prevista de 255 milions d’euros i l’objectiu d’augmentar fins a sis milions el nombre de catalanoparlants el 2030, l’acord ha estat rebut amb una barreja de prudència, esperances i escepticisme.
Els participants van coincidir a assenyalar que el compromís representa un “pas endavant”, però alhora van recalcar que és insuficient per revertir la davallada en l’ús social del català. “Si la pregunta és si és suficient per revertir la situació de la llengua, no, no ho és”, va sentenciar Jaume Marfany (CAL), tot reivindicant el valor del diagnòstic inicial com un fet inèdit en un informe elaborat des del govern.
Per la seva banda, Marina Gay (Òmnium Cultural) va destacar que el document acordat “posa un marc clar de quin model d’escola volem” i que, tot i que cal exigir-ne el compliment, “és coherent amb el consens social existent”. En la mateixa línia, Xavier Dengra (Plataforma per la Llengua) va alertar de la manca de mètriques i fiscalització efectiva: “No sabem com s’incorporaran les mesures, ni quin és el calendari. Això, per nosaltres, no n’hi ha prou”.
En un to més crític, Màriam Serrà (Associació de Llengua Nacional) va justificar la no-signatura del pacte per la manca de comunicació amb la seva entitat i per considerar que el contingut resulta “massa utòpic”. Tot i això, va reconèixer que “potser d’una altra manera, l’hauríem signat”.
L’àmbit educatiu va centrar bona part del debat. Hi va haver coincidència en que, malgrat l’aposta teòrica per reforçar la immersió, la situació actual és preocupant. Marfany va ser contundent: “Només hi ha una solució contra la imposició del 25% de castellà: la desobediència”. Dengra, per la seva banda, va insistir en la responsabilitat pròpia del Govern, i va posar exemples: “No podem culpar Madrid d’haver deixat les escoles sense eines digitals en català durant 20 anys”.
També es va remarcar la necessitat d’ampliar la transversalitat institucional. Segons Gay, “la llengua no pot quedar només en mans d’un departament. Cal que tot el Govern se la faci seva”. La mateixa idea la va reforçar Dengra: “Sense control, inspecció i conseqüències, els recursos invertits poden resultar inútils”.
Finalment, els participants van abordar el futur del pacte amb una mirada entre crítica i esperançada. Marfany va defensar una actitud “positiva”, mentre que Serrà va alertar del risc de tornar a quedar-se amb “les molles”. Dengra va reivindicar l’optimisme actiu: “A Catalunya encara tenim vitalitat, encara hi som”. I Gay va concloure: “És una lluita de cada dia. Cal perseverança i esperança”. El consens sembla clar: calen accions, més enllà de les paraules.
Què és el Pacte?
El Pacte Nacional per la Llengua és una iniciativa impulsada per la Generalitat de Catalunya, encarregada pel Parlament el setembre de 2021, amb l’objectiu de donar resposta al retrocés de l’ús del català. És un marc de consens ampli (institucions, societat civil, entitats) per revertir aquesta tendència negativa i assegurar la vitalitat del català en un context multilingüe.
La diagnosi inicial, presentat al febrer de 2022, va analitzar factors polítics, demogràfics, tecnològics i culturals que incideixen en l’ús del català, i va recollir més de 2.500 propostes ambientades en 12 eixos (educació, administració, treball, salut, justícia, cultura, mitjans, tecnologia, etcètera).
El pacte marca tres grans línies:
- Consolidar l’ús del català en tots els sectors (administració, educació, treball, salut, justícia, comerç).
- Fomentar nous parlants: incorporar entre 550.000 i 600.000 parlants d’aquí a 2030.
- Apropar-se als Objectius de Desenvolupament Sostenible, amb un pla de polítiques lingüístiques fins al 2030.
El pacte inclou prop de 200 mesures concretes en 21 àmbits: cursos per a funcionaris, professionals sanitaris i judicials, doblatge i continguts audiovisuals, requisits de català al comerç, mesures en el món laboral, biblioteca, recerca, etcètera.
El pressupost per al 2025 és 255 milions d’euros, amb una inversió anual mínima de 200 milions fins al 2030. La partida més gran (105 M €) es destina a educació i formació, incloent-hi nouvinguts i reforç dels mestres. El Consorci per la Normalització Lingüística disposarà de 47,5 M €.
