Durant la celebració de Sant Jordi a la Badia de San Francisco, entre roses, llibres i una victòria del Barça, parlem amb Lluís Llovera. És animador a Pixar, autodidacte, pare de dos fills, i un exemple clar de com es pot arribar molt lluny sense renunciar a les arrels.
Com va començar tot això? Sempre vas voler fer animació?
Sí! M’encantava veure dibuixos animats, i un dia vaig descobrir que hi havia gent que els feia… Vaig pensar: “Jo vull fer això!”. Aleshores vaig començar a dibuixar molt, i com que a Catalunya no hi havia una carrera d’animació, em vaig buscar la vida per internet.
Autodidacte, doncs.
Totalment. En aquella època internet començava, i jo vaig anar trobant recursos, tutorials, fòrums… Va ser un procés molt llarg. Però ho vaig fer amb moltes ganes.
I com passes de dibuixar a casa a treballar a Pixar?
El primer gran pas va ser entrar a Blue Sky Studios, a Nova York. Va ser a través d’una escola d’animació online. Allà vam fer pel·lícules com Ice Age, Peanuts, Rio… Hi vaig estar 14 anys. I fa 4 anys que soc a Pixar.
Com és el teu dia a dia a Pixar?
Soc animador. Em donen una escena amb la veu ja gravada i personatges quiets, i he de fer que es moguin. A cada fotograma decideixo com es mouen, què expressen… És molt detallista.
Quant de temps es triga a fer una escena?
La mitjana és de 3 segons d’animació per setmana. Sí, sí, només 3 segons! És una feina molt meticulosa i en equip. Parles constantment amb el director, amb altres animadors… És molt col·laboratiu.
La mitjana és de 3 segons d’animació per setmana.
A Pixar es valora més el talent que els títols?
En animació, segur. Aquí no importa tant on hagis estudiat o les notes que tens. El que compta és què saps fer. Jo vaig haver d’enviar un DVD amb les meves animacions. Si agradava, tenies una oportunitat. I vaig estudiar moltes coses que m’han ajudat: teatre, psicologia, informàtica…
Tens fills. Com viviu la catalanitat des de Califòrnia?
Amb la comunitat catalana! Participem en totes les celebracions: Sant Jordi, Sant Joan, la Castanyada… Ens ajuda molt a mantenir les arrels. I sempre que podem, viatgem a Barcelona per veure la família.
Què trobes més a faltar?
La família, els amics i Barcelona. Però aquí també hi ha coses molt bones: puc treballar amb gent amb molt talent i l’empresa ens cuida molt. Estic molt agraït.
Lluís, moltes gràcies.
A vosaltres. Un plaer parlar amb vosaltres en català aquí a l’altra banda del món!
Un comentari