Rosita Torres i Sofía lo Gatto entrevisten la folklorista argentí, Sílvia Gómez, que ve a cantar al programa CONNEXIÓ
Parlar i cantar. Silvia Gómez, referent del folklore argentí contemporani, desgrana en una conversa íntima el seu recorregut vital entre la música tradicional i la creació moderna. Nascuda a Buenos Aires, però filla de l’herència cultural de Santiago del Estero, explica com la música va ser sempre present a casa seva, de manera natural i orgànica. Amb els seus germans formà un grup a l’adolescència que els va dur per festivals i escenaris, i destaca com el folklore era tant part de les trobades familiars com de les nits a Brandsen i Jeppener, entre asados i guitarrejades.
El seu camí vocal la portà més enllà del folklore: estudis de cant clàssic a l’Escola d’Art de Berisso i anys en cors de cambra, sense abandonar mai la seva essència popular. Ha editat cinc discos, entre els quals Notas de familia i Tantas charlas, aquest últim fruit d’una col·laboració íntima amb el guitarrista Bernardo Bogliano. Gómez explica amb emoció el naixement del tema Tu jazmín, inspirat en la maternitat i la vida quotidiana: “una planta que va créixer amb la meva filla i encara avui ens connecta”.
Compromesa amb la identitat i el feminisme, afirma que la seva mirada artística ha evolucionat: “el folklore tradicional no diu tot el que volem dir avui les dones”. Per això, treballa en un nou projecte amb compositores actuals i una nova sonoritat. L’autoanomenada “Gomería”, el grup familiar, n’és part fonamental. Gómez, amb veu ferma i afectuosa, tanca l’entrevista amb un cant en viu, ofrena de versos i arrels que ressonen més enllà del Casal Català de La Plata.
A l’entrevista, Gómez remarca la importància de les seves arrels familiars i culturals: “la música era l’excusa per reunir-nos, per estar junts”, diu, mentre evoca les trobades estiuenques a Santiago del Estero. Aquest vincle amb la terra i la tradició es reflecteix en la seva obra i en la tria de repertori, on conviuen cançons clàssiques i creacions pròpies. També destaca la figura dels seus tiets, els germans Juárez, destacats folkloristes de la dècada dels seixanta, als quals va retre homenatge en el disc Qué me has hecho chacarera, treball que va ser ternat als Premis Gardel, el màxim reconeixement de la música argentina.
Gómez també reivindica el paper de les dones en el folklore: “necessitem cantar des d’un altre lloc, explicar altres històries”. Amb aquest esperit, prepara el seu sisè disc, amb noves composicions que abracen sensibilitats actuals, des d’una mirada més pròpia i compromesa. El seu fill Nicolás, també músic, l’acompanya en aquest procés, tant com a productor com a intèrpret, consolidant una transmissió intergeneracional de la passió per la música.
Finalment, Silvia Gómez ens convida a seguir-la a les xarxes i plataformes digitals, on es poden escoltar tots els seus treballs. Des de Notas de familia fins a Tantas charlas, el seu repertori és un reflex viu de la identitat, la resistència cultural i l’evolució d’una veu que ha sabut caminar entre tradició i innovació. Amb guitarra a la mà i veu emocionada, Gómez ens regala un fragment de Qué me has hecho chacarera, tancant l’entrevista amb una abraçada musical plena d’arrels i futur.
Amb una trajectòria que abraça les arrels familiars, la riquesa del folklore i una sensibilitat contemporània, Silvia Gómez s’ha consolidat com una veu imprescindible dins l’escena musical argentina. La seva obra no només ret homenatge a la memòria dels avantpassats i a la tradició viva de Santiago del Estero, sinó que també obre espais per a noves narratives, especialment des d’una perspectiva femenina i actual.
A través de la seva veu, els records familiars, les històries del poble i les emocions personals prenen forma de cançó, i estableixen un pont entre passat i present, entre allò íntim i allò col·lectiu. Amb cada projecte discogràfic i amb la seva aposta per l’autogestió i la col·laboració familiar, Gómez demostra que la música pot ser alhora arrelament i expansió, resistència i evolució.
