L’escriptor mallorquí, Sebastià Alzamora (Llucmajor, 1972) es connecta al programa CONNEXIÓ, de RAB Ràdio, per a presentar el nou recull de poemes Sala Augusta i Llengua materna.
Després de set anys sense publicar poesia, Sebastià Alzamora ha creat dos poemaris que estan units per la memòria i els records del mateix autor per a retre homenatge als protagonistes; els militants republicans presoners de Can Mir i la seva mare. Per a Alzamora, aquests dos llibres reflecteixen una de les etapes més importants de la seva vida; la infància. Ambdós, tant Sala Augusta com Llengua Materna parteixen de records de la seva etapa infantil, quan anava al cinema Sala Augusta de Palma, construït sobre Can Mir el 1948, i els records de la seva mare quan cosia sabates.
L’escriptor confessa que tenia molt clar que aquestes dues històries les havia d’explicar a través de la poesia “és un gènere en el qual estic permanentment”. També destaca la dificultat per acabar-los i enllestir-los, pel fet que la seva mare va morir mentre estava creant Llengua materna. Això va fer que aquest segon, esdevingués finalment un tipus d’elegia cap a la figura de la seva mare, que inicia amb els records de la infància del mateix escriptor.
Amb Sala Augusta, Alzamora confessa que neix, en part, de la preocupació que sent del retorn de les extremes dretes a les societats. Ell tenia la voluntat de fer un poema antifeixista, explicant una història de morts i massacre feixista que va ocórrer en un cinema que ell havia freqüentat amb moltíssimes ocasions “tenia clar que volia redignificar els morts, i posar-los nom i cognoms”.
