El Suprem desestima els recursos del MNAC i el Govern de Catalunya i, per tant, les pintures murals del Monestir de Sixena hauran de ser retornades
Quasi un segle de conservació d’unes pintures murals que haurien desaparegut si Catalunya —i en concret el MNAC— no les hagués protegit, sembla no ser un motiu de pes suficient per al Tribunal Suprem, que n’ha ordenat el retorn immediat a Sixena. Però l’episodi no és recent; el conflicte judicial arrossega anys d’indecisions polítiques i d’una lluita entre la preservació de les pintures i la voluntat obstinada de reivindicar-ne la pertinença.
No hi hauria museus si totes i cadascuna de les peces exposades i emmagatzemades als complexos museístics del món retornessin al seu lloc d’origen. Potser, fins i tot, aquesta seria la millor manera de repensar la història de l’art colonialista que hem heretat. Tanmateix, aquest —per a sorpresa de molts— no és el cas que s’ocupa en aquest precís instant, sinó la inesperada desestimació del Suprem als recursos presentats per la Generalitat i el Museu Nacional d’Art de Catalunya per conservar les pintures murals provinents del Monestir de Santa Maria de Sixena. La primera sentència va arribar l’any 2020, quatre anys després de la resolució inicial del Jutjat de Primera Instància d’Osca, dictada el 2016.
Nombrosos experts en pintura mural —entre ells, professionals de renom internacional com Gianluigi Colalucci, restaurador de la Capella Sixtina— advertien que l’extracció de les pintures romàniques, rescatades de l’incendi de 1936 i conservades, restaurades i exposades al MNAC des dels anys seixanta, podria provocar-ne la desintegració. El Suprem, tanmateix, ha donat la raó a Osca, i les pintures hauran de ser retornades al seu lloc d’origen, tot i ser conscients que, molt probablement, no hi arribaran intactes.
Aquest és un episodi més de la desafecció política envers els experts i professionals de l’art, com si aquesta no fos una disciplina transversal que ens implica a tots —i molt especialment al nostre llegat històric i patrimonial. De vegades, alterar l’ètica cultural a favor de decisions polítiques i de sobiranies patriarcals pot comportar l’alteració de la conservació de peces artístiques, fins i tot, la desaparició d’una de les peces més preuades que ens ha llegat l’art romànic.
