Rab Ràdio cobreix en directe la Setmana de Catalunya a l’Expo Osaka 2025, l’exposició universal que se celebra al Japó. Hem pogut parlar amb el conseller d’Unió Europea i Acció Exterior, Jaume Duch, per conèixer com ha anat l’arrencada de les activitats previstes pel seu departament.
Conseller Duch, com han anat les primeres activitats?
Realment molt bé, la primera experiència ha estat veure el moviment que hi ha en aquest pavelló i l’èxit que té tant el pavelló com les activitats que està organitzant el govern de Catalunya amb aquesta Setmana de Catalunya a Osaka. Ja hi ha hagut una sèrie de tallers, per exemple un sobre Joan Miró que he vist que era molt popular entre els japonesos i ara fa una estona hem tingut un col·loqui molt interessant entre japoneses que coneixen molt bé Catalunya, que han viscut o que tenen una relació personal professional molt forta amb el país i catalans, tres homes, que també fa un cert temps que estan establerts al Japó. Ha estat un debat molt interessant en el fons sobre quines són les similituds entre la manera de ser dels catalans i la manera de ser dels japonesos.
S’ha parlat una mica d’idil·li entre Catalunya i Japó.
De fet, és un idil·li que ve de molt lluny, sempre hi ha hagut un interès a Catalunya pel Japó. De fet, ara parlava de l’Exposició Universal de Barcelona de 1888 que va servir per introduir el japonisme a l’art català i hi va haver pintors en aquella època que van començar a pintar amb una certa influència japonesa no perquè havien vingut al Japó, que no ho havien fet, sinó perquè havien tingut contacte a través de l’Exposició. Molts anys després aquestes activitats, aquests llocs de trobada poden ajudar també a construir ponts. El govern de Catalunya només té un pla de país amb un país tercer que és el Japó, des de fa molts anys, des del 2009, però de fet la relació política, la relació econòmica amb el Japó és molt més antiga.
Al col·loqui també s’ha parlat de talent català. Heu esmentat la necessitat de mantenir la relació amb aquest talent català que hom troba escampat per tot el món –també al Japó– i, d’una altra banda, ajudar-los a retornar si és el seu desig. Això com és concreta?
De fet, hi ha gairebé mig milió de catalans que viuen a fora, al Japó per descomptat, però fonamentalment a altres països europeus, a la Unió Europea, també molts a Amèrica Llatina, amb migracions diferents, per raons diferents, als finals dels 30-40 per raons polítiques, gent que es va exiliar, als anys 60-70 gent que van immigrar per motius econòmics i a partir dels anys 90 gent que el que ha fet és aprofitar que Catalunya, Espanya, formin part de la Unió Europea. Però també és important saber que moltes vegades aquesta gent arriba a un moment que el que volen és tornar a casa seva, però tornar en condicions, tornar a poder continuar fent la seva feina com a recercadors, com a professors universitaris, com a funcionaris d’institucions internacionals… I aquí el que nosaltres volem fer en els pròxims mesos és posar en marxa un pla que ajudi aquest retorn, fonamentalment com donant informació i ajudant amb totes les tasques burocràtiques que a vegades són molt feixugues i que compliquen una mica la vida de la gent quan ha de tornar. Jo crec que aquesta és una obligació del govern i, per descomptat, dins del govern del nostre departament.
