TECNOLOGIA

Marató d’humans i robots a la Xina

La Xina ha celebrat una mitja marató d’humans i robots, però el resultat és més proper a una cursa d’obstacles absurda que no pas a una fita tecnològica. Només 7 robots van superar els 13 km.

El que havia de ser una exhibició de poder tecnològic ha acabat esdevenint una cursa hilarant i una mica desastrosa. A la Xina s’ha celebrat recentment una mitja marató en què competien, per primera vegada, éssers humans i robots. El titular que ha corregut més de pressa que els participants és que el robot guanyador va arribar a la meta en 2 hores i 40 minuts, una hora i mitja més tard que el primer humà, que va completar els 21 km en 1 hora i 2 minuts. Però el que gairebé ningú ha explicat és que la cursa va estar plena d’anècdotes tan surrealistes com reveladores.

Molts dels robots no corrien sols, sinó que eren teledirigits per humans que els acompanyaven amb comandaments a distància. Altres, directament, van protagonitzar escenes més pròpies d’un gag de Buster Keaton que d’una demostració d’avenços en robòtica. Alguns es van estavellar als pocs metres de començar: un va caure just a la línia de sortida; un altre, en un moviment que semblava suïcida, va córrer marxa enrere fins topar amb un fanal. El moment estel·lar el va protagonitzar el robot que, literalment, va perdre el cap en una caiguda estrepitosa. N’hi va haver un altre, batejat com “el top”, que anava guanyant fins que la bateria li va dir prou al quilòmetre 17.

Dels desenes d’equips robòtics que van començar la cursa, només 7 van arribar al quilòmetre 13 després de quatre hores. Un dels androides, dissenyat per representar una dona, va acabar assegut al mig de la carretera, incapaç de continuar. I mentre tot això passava, els atletes humans, amb molt menys ferro però molta més resistència, anaven deixant enrere l’embolic tecnològic amb naturalitat.

Aquesta mitja marató ha deixat clar que encara queda molt de camí per córrer perquè la robòtica superi el ritme, la resistència i la resiliència humanes. De moment, en aquesta cursa simbòlica, sembla que la suor guanya a l’engranatge.

Ens ho explica Carles Mateo en aquest programa de Món Digital.

Articles relacionats

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Back to top button