Un jove madrileny que, sense haver viscut mai als Països Catalans, ha adoptat el català com a llengua pròpia gràcies a la seva estima per la cultura i les relacions personals amb amics valencians.
En aquest ToCATs pel CATalà, parlem amb en Jorge Ortiz, de Madrid, que treballa en un mitjà de comunicació com a operador de grafismes, i parla un català amb un marcat accent valencià. Però el més sorprenent no és només com el parla, sinó per què ho fa: per amor. Amor a la llengua, a la cultura i a la gent que ha conegut a través d’ella. “Jo me la considere com a llengua pròpia”, explica, i afegeix que mai ha viscut ni a Catalunya ni al País Valencià. L’aprenentatge va ser del tot voluntari: veia continguts en català, va fer amistats valencianes i els va demanar que li parlessin en valencià. A força d’esforç, constància i correccions, va acabar integrant la llengua en el seu dia a dia. Tot i que la seva família —amb arrels andaluses— es va sorprendre, avui en dia se senten orgullosos d’ell. En Jorge és conscient de la situació fràgil del català i lamenta que, en alguns llocs del País Valencià, no pugui parlar-lo amb normalitat. Per a ell, parlar català és una manera d’enfortir la cultura i connectar amb les arrels. La seva paraula preferida? “Xiqueta”: dolça, propera i identitària.
