El Museu d’Història de Catalunya conserva el valuós arxiu de Francesc Boix, fotògraf i deportat a Mauthausen que va aconseguir salvar els negatius que evidencien els crims del nazisme. Una història de resistència i memòria.
Amb tan sols 19 anys, el fotògraf barceloní Francesc Boix va entrar al camp de concentració de Mauthausen, a Àustria. Era el 27 de gener de 1941. Com tants altres republicans catalans i espanyols, Boix havia fugit a França després de la Guerra Civil i, en esclatar la Segona Guerra Mundial, s’havia unit a l’exèrcit francès per lluitar contra el nazisme. Però la derrota el va condemnar a l’exili, la deportació i la brutalitat dels camps.
A Mauthausen, Boix va ser destinat al Servei d’Identificació, un departament encarregat de documentar fotogràficament la vida i la mort dins del camp. Aquella ubicació privilegiada li va permetre, amb l’ajuda d’altres companys republicans, dur a terme un dels actes de resistència més significatius de la història de la deportació: robar i amagar centenars de negatius fotogràfics que documentaven els crims dels nazis.
Durant mesos, Boix i els seus companys van extreure clandestinament els negatius del camp. L’oportunitat clau va arribar quan van ser traslladats a treballar a l’exterior, a la pedrera de l’empresari Anton Poschacher. Allà van aconseguir fer arribar el material fotogràfic a Anna Pointner, una veïna del poble que el va amagar fins a l’alliberament del camp, el 5 de maig de 1945.
Un cop lliures, Boix i altres companys van intentar que les imatges fossin utilitzades pel Partit Comunista Espanyol a l’exili, però la cúpula del partit a Tolosa de Llenguadoc no ho va considerar oportú. El material es va dispersar, però una part important va quedar en mans del mateix Boix, que va començar a treballar com a fotoperiodista a França per mitjans comunistes. Les seves imatges serien fonamentals anys després en els judicis de Nuremberg contra els dirigents nazis.
Francesc Boix va morir jove, el 1951, i el seu llegat va passar al seu amic i també exdeportat Joaquim López Raimundo. Més tard, l’associació Amical de Mauthausen, fundada a Barcelona el 1962 per exdeportats, va assumir la custòdia i difusió de la seva memòria, una tasca que ha continuat fins avui el Museu d’Història de Catalunya. El 2016, la família de Boix, el museu i l’Amical van signar la cessió del fons, un dels testimonis visuals més impactants de la barbàrie nazi.
Les fotografies de Boix no són només documents, són proves, memòria i justícia. I també una advertència.
