
Els de Hansi Flick capgiren un 0-2 inicial i s’imposen al Madrid en un clàssic intens. El Barça, amb quatre victòries en quatre clàssics, pot sentenciar la Lliga la pròxima jornada.
El Madrid arribava convençut que aquest clàssic sí, que aquest era el seu. Venien inflats per les seves pròpies tertúlies i pel relat habitual: que si el Barça venia tocat de la Champions, que si Mbappé és imparable, que si només havien de guanyar i esperar. I de fet, en quinze minuts, ja guanyaven 0-2. Però els partits duren noranta minuts, i la Lliga, trenta-vuit jornades.
El Barça, lluny de rendir-se, ha fet una exhibició de caràcter. Ha remuntat amb contundència i orgull. Eric Garcia ha obert la llauna, Lamine Yamal ha demostrat que no es fa petit ni en dies grans, i Raphinha —en estat de gràcia— ha signat un doblet per deixar els blancs fora de joc. Tot plegat abans del descans.
A la segona, el Barça ha controlat amb intel·ligència i només una errada ha permès a Mbappé fer el seu tercer gol. Però el més escandalós no ha vingut dels peus ni de Vinicius, sinó del xiulet. Hernández Hernández, fidel al manual, s’ha empassat un penal de manual de Tchouaméni i no content amb això ho ha compensat amb unes mans inexistents de Fermín. Però ni així.
El Barça ha resistit, i ha guanyat. Quarta victòria en quatre clàssics aquesta temporada. I la Lliga, a tocar. El missatge és clar: aquest Barça ha tornat. I ho ha fet per quedar-se.




