Una delegació del Govern participa en l’homenatge internacional al camp nazi de Mauthausen, epicentre del patiment de centenars de catalans deportats, per reivindicar la memòria democràtica i la lluita antifeixista.
La Generalitat de Catalunya ha participat aquest cap de setmana en els actes internacionals de commemoració del 80è aniversari de l’alliberament del camp de concentració nazi de Mauthausen, situat a Àustria i alliberat per les tropes aliades el 5 de maig de 1945.
La delegació catalana ha estat encapçalada per F. Xavier Menéndez, director general de Memòria Democràtica, i per Gerard Vives, director general d’Afers de la Unió Europea. També hi ha participat la delegada del Govern a l’Europa Central, Krystyna Schreiber. “Commemorar Mauthausen és un deure de país: mantenim viu el compromís amb la democràcia i la memòria per combatre qualsevol repetició de la barbàrie”, ha afirmat Menéndez.
Els representants catalans s’han sumat a la mobilització organitzada per l’Amical de Mauthausen, amb prop de 200 persones entre estudiants, professorat, familiars de deportats i entitats memorialistes. Per primera vegada, també hi ha assistit una delegació municipal promoguda per la Diputació de Barcelona, amb més de vint alcaldies.
En el marc de l’homenatge, la delegació ha fet una ofrena floral davant la placa de la Generalitat dins del recinte del camp, ha participat en l’acte davant el monument als deportats republicans i ha desfilat, juntament amb altres delegacions internacionals, per retre homenatge a les víctimes i a la resistència antifeixista.
Mauthausen i el seu subcamp de Gusen van ser llocs de captiveri per a molts republicans catalans i espanyols, especialment aquells exiliats a França o integrants de la resistència. Entre els supervivents més destacats hi ha el fotògraf Francesc Boix, testimoni clau als judicis de Nuremberg, i l’escriptor Joaquim Amat-Piniella, autor de la novel·la K. L. Reich, basada en la seva experiència.
Amb aquesta commemoració, la Generalitat referma el seu compromís amb la preservació i transmissió de la memòria democràtica, i amb la defensa dels valors europeus davant qualsevol amenaça totalitària.
