A les portes del festival de Canes, Marcel Buisan repassa les estrenes més destacades i denuncia l’absència del català en una de les produccions més esperades de Milena Busquets. La seva recomanació? Una joia de Max Ophüls que cal redescobrir.
Setmana de transició abans del festival de Canes, però no per això mancada de cinema rellevant. Marcel Buisan, crític i cineasta de RAB, ens convida a reflexionar sobre el panorama actual amb una selecció acurada i, també, amb una crítica contundent: Esto también pasará, l’adaptació cinematogràfica de Milena Busquets, no estarà disponible en català, malgrat que tot l’equip parla la llengua. Una nova ocasió perduda per fer cinema en català.
Davant d’aquesta realitat, Buisan opta per recomanar El Kapo, un documental colpidor que revisita la figura del valencià César Orquín Serra, deportat a Mauthausen i amb una trajectòria marcada per la controvèrsia dins del camp. Un material incòmode però necessari.
Entre les estrenes destacades, hi trobem Pressumpció d’innocència, una intriga judicial francesa dirigida per un veterà del gènere. La història gira entorn d’un advocat que trenca la seva promesa de no tornar a defensar cap cas penal i es troba immers en un assassinat conjugal ple de girs.
Des de l’Estat espanyol ens arriba El cielo de los animales, una coproducció hispanoromana que adapta quatre relats de David James Poissant. El film brilla per la seva combinació de realisme màgic i estructura fragmentada, amb una direcció delicada que connecta històries amb un fil emocional molt ben trenat.
Pel que fa a les plataformes, destaca The Assessment, disponible a Amazon Prime Video. Ambientada en un futur distòpic on l’Estat regula la maternitat i paternitat mitjançant tests psicològics, la pel·lícula planteja qüestions inquietants sobre llibertat i control. Malgrat un tram final menys inspirat, la seva proposta intel·ligent i claustrofòbica la converteix en una òpera prima a tenir en compte.
Per tancar el programa, Marcel Buisan ens regala una recomanació clàssica: Le Plaisir (1952), obra mestra de Max Ophüls que adapta tres relats de Guy de Maupassant. Amb elegància visual, ironia i una direcció actoral impecable, el film és una celebració de l’amor, el desig i la decadència. Es pot veure a Filmin i continua sent un dels grans plaers del cinema europeu de mitjan segle XX.
