La consellera Sònia Hernández inaugura Parlaments d’Aigua, una proposta de país que connecta arquitectura, ecologia i activisme social. A la Biennal també hi participen múltiples equips i figures catalanes amb projectes innovadors.
Catalunya torna a tenir una presència rellevant a la Biennal d’Arquitectura de Venècia 2025 amb una proposta que situa l’aigua i la crisi climàtica al centre del debat internacional. La consellera de Cultura, Sònia Hernández Almodóvar, ha presidit la inauguració de Parlaments d’Aigua: Arquitectures Ecosocials Projectives, l’aposta de Catalonia in Venice com a Event Collateral oficial, impulsada per l’Institut Ramon Llull. El projecte, comissariat per Eva Franch i Gilabert, Mireia Luzárraga i Alejandro Muiño, explora el paper de l’aigua com a recurs vital i com a motor cultural, connectant disseny, arquitectura, ecologia i recerca interdisciplinària.
L’exposició, ubicada als Docks Cantieri Cucchini de Venècia, es divideix en dues àrees principals: una mostra audiovisual que recull la feina feta amb més de cent veus locals en tallers celebrats als territoris de parla catalana i una zona immersiva que combina arquitectura especulativa, estructures tensionades, boira i so, creant un espai poètic per al diàleg i la reflexió col·lectiva. La proposta es completa amb una publicació, 100 paraules per a l’aigua, on pensadors, artistes i arquitectes d’arreu del món proposen nous vocabularis hídrics, i amb un atles en línia que documenta pràctiques arquitectòniques vinculades a l’aigua arreu del món.
Durant la inauguració, la consellera ha destacat que aquest projecte és un exemple de la vitalitat de l’arquitectura catalana actual, arrelada al territori però compromesa amb els grans reptes globals. També ha celebrat la capacitat de treball col·laboratiu que ha fet possible aquesta proposta, i ha agraït l’esforç dels comissaris i la participació massiva de creadors i institucions.
La participació catalana no es limita a aquest projecte central. La Biennal d’enguany acull altres propostes catalanes seleccionades pel comissari Carlo Ratti per formar part de la mostra internacional. Una de les més destacades és la de Benedetta Tagliabue i el seu estudi EMBT Architects, amb The Architecture of Virtual Water, una instal·lació immersiva que posa en relleu la petjada hídrica oculta dels edificis i objectes quotidians. El projecte convida els visitants a repensar la seva relació amb l’aigua a través d’una experiència sensorial que combina projeccions, paisatges sonors i espais simbòlics.
Aquesta presència es completa amb iniciatives sobre regeneració urbana, intel·ligència artificial aplicada a l’habitatge social o noves seus d’innovació arquitectònica a Barcelona. A més, per primera vegada, una arquitecta catalana, Caterina Miralles Tagliabue, ha estat seleccionada per al programa Biennale College Architettura, que reconeix els nous talents emergents de menys de trenta anys.
La presència catalana també es deixa notar en altres espais de la Biennal. Fins a deu estudis catalans i balears han estat escollits sota el lema Internalities: Architectures for Territorial Equilibrium. A més, l’estudi barceloní MAIO Architects participa al pavelló de la Santa Seu amb un projecte comissariat per Marina Otero que planteja una reflexió oberta sobre el futur de l’espiritualitat i l’arquitectura. Tot plegat confirma el bon moment de la creativitat arquitectònica catalana i la seva capacitat per dialogar amb els grans debats del nostre temps des d’una perspectiva pròpia.
