Soprano, pianista i mestra, Conxita Badia va ser una de les grans figures de la música catalana del segle XX. Cinc dècades després de la seva mort, parlem amb la comissària i besnéta de la soprano, Mireia Domènech sobre els objectius de l’Any Conxita Badia

Aquest 2025 es compleixen 50 anys de la mort de Concepció Badia i Millàs, coneguda arreu com a Conxita Badia. Va ser una de les sopranos més brillants del seu temps, admirada per la seva interpretació del lied, la cançó culta i la música popular catalana, espanyola i sud-americana. També excel·lí com a pianista i pedagoga, deixant una petjada profunda en generacions de músics.

Com expliquem en el reportatge de RAB dedicat a Conxita Badia, fou discípula predilecta d’Enric Granados, Pau Casals i Manuel de Falla, va esdevenir la musa d’aquests mestres i de molts altres compositors i poetes, que li dedicaren les seves obres. Amb una carrera interrompuda per la Guerra Civil i l’exili, Badia va cantar als principals escenaris d’Europa i l’Amèrica del Sud, sempre fidel a les seves arrels. Va ser una veritable ambaixadora de la cançó catalana arreu del món.

Lluny dels focus i del concepte de “diva”, Badia va optar per la discreció i per no allunyar-se mai gaire de la seva família, tot renunciant a gires internacionals que li haurien pogut donar més notorietat. Aquest compromís, sumat a les adversitats del seu temps —el franquisme, l’exili, la seva condició de dona i el fet de no cantar òpera—, han contribuït al fet que avui encara sigui una figura massa poc reconeguda pel gran públic.

Amb una dicció impecable i una musicalitat única, la seva tasca pedagògica fou clau en la formació de noves veus. Entre les seves alumnes destaca Montserrat Caballé, però la seva influència va arribar a centenars de cantants d’arreu del món.

Conxita Badia no només fou una gran intèrpret, sinó un pont viu entre generacions, continents i cultures. Mig segle després, és hora de retornar-li el lloc que li correspon a la història musical del país.

Etiquetes