L’Església catòlica inicia una nova etapa amb Lleó XIV, el primer papa dels Estats Units. Robert Francis Prevost, amb connexions peruanes i experiència com a missioner, ha estat escollit després de només quatre votacions en un conclave ràpid i decisiu.
La fumata blanca ha tornat a omplir la plaça de Sant Pere. Robert Francis Prevost, de 69 anys i nascut a Chicago, és ja el 267è papa de Roma sota el nom de Lleó XIV. És el primer nord-americà que arriba al màxim càrrec de l’Església catòlica, un fet històric que combina l’experiència missionera, el vincle amb Amèrica Llatina i una visió internacional.
El conclave ha estat breu i clar. Després de només quatre votacions i menys de 24 hores de deliberacions, els 133 cardenals han arribat a un acord sobre qui havia de liderar l’Església en aquesta nova etapa, marcada pels desafiaments socials, la renovació interna i l’aposta per una Església més oberta.
De Chicago a Roma passant pel Perú. Prevost no és un nord-americà qualsevol. Amb nacionalitat peruana, ha passat més de 40 anys vinculat al país sud-americà, on ha estat missioner, bisbe i referent religiós. Doctorat en Dret Canònic a Roma i amb una llarga trajectòria dins de l’Orde de Sant Agustí, Prevost va ser prefecte del Dicasteri per als Bisbes, una de les posicions clau per dirigir el futur de l’Església. La seva experiència com a formador i líder internacional l’ha fet mereixedor d’un gran respecte dins i fora del Vaticà.
Entre la continuïtat reformista i el perfil conservador. Seguidor i col·laborador proper del papa Francesc, comparteix amb ell la preocupació pels pobres i els migrants, així com la visió d’una Església humil i empàtica. Tot i això, manté algunes posicions més tradicionals, com la negativa a ordenar dones o la seva postura més prudent amb la comunitat LGTBIQ+.
Lleó XIV, no obstant això, ha promès mantenir viva l’esperança i l’obertura. “El mal no prevaldrà. Estem en mans de Déu, sense por i units, avancem”, ha dit en la seva primera intervenció com a papa.
Un pont entre els Estats Units, Llatinoamèrica i Roma. El seu perfil moderat i conciliador també podria ajudar a reequilibrar les relacions entre l’Església nord-americana, dividida ideològicament, i el Vaticà. A més, el seu nomenament podria reactivar el suport econòmic dels fidels estatunidencs, crucial per a les debilitades finances de la Santa Seu.
El president dels Estats Units, Donald Trump, ha estat un dels primers a felicitar el nou pontífex: “És un gran honor saber que el primer papa nord-americà liderarà l’Església. Serà un moment molt significatiu”.
Amb Lleó XIV com a nou pontífex, el Vaticà enceta un temps d’esperança i reptes, on la tradició i la missió internacional es donaran la mà. El seu papat comença amb grans expectatives i reptes: des de la reforma interna fins a la resposta davant les crisis socials globals i l’augment de la diversitat dins l’Església.
Amb aquest nomenament, el Vaticà inicia una nova etapa que promet enllaçar tradició i modernitat, amb l’esperança que l’esperit missioner de Lleó XIV ajudi a reforçar els ponts entre Europa, Amèrica i la resta del món.
