
El Festival Internacional de la Imatge 2025 arriba per primer cop a Bogotà amb més de 60 activitats gratuïtes. Catalunya hi té una presència destacada amb figures com Joan Fontcuberta, Mónica Rikić, Núria Nia i Fèlix Pérez-Hita, que exploren les relacions entre art, arxiu, tecnologia i natura en clau crítica i global.
Bogotà i Manizales esdevenen aquest mes de maig dos escenaris clau per al debat global sobre art, ciència i tecnologia. Del 2 al 9 de maig, la 24a edició del Festival Internacional de la Imatge reuneix més de 320 artistes, investigadors i creadors de 23 països amb l’objectiu de repensar les relacions entre cultures, espècies i tecnologies sota el lema “Re:generatiu”. La trobada, organitzada per la Universitat de Caldas i la Universitat Jorge Tadeo Lozano, consolida Colòmbia com a epicentre d’un art digital que busca imaginar futurs sostenibles i inclusius.
En aquest context, la participació catalana hi té un pes específic amb propostes que transiten entre la tecnologia crítica i la revisió dels arxius. L’artista Mónica Rikić, amb el suport curatorial de Fèlix Pérez-Hita, presenta un treball que aposta per un acostament alternatiu a la intel·ligència artificial, allunyat de la velocitat i la productivitat, i orientat cap a processos més lents, reflexius i carregats de significat. L’ús de robots i artefactes electrònics fets a mà serveixen a Rikić per qüestionar la nostra relació amb la tecnologia i fomentar un pensament més col·lectiu i obert.

Aquesta mirada crítica es veu reforçada amb l’exposició “Arxiu i poder”, comissariada per Laia Casanova, on diversos artistes catalans posen en relleu com els arxius construeixen i condicionen la memòria col·lectiva. Paula Artés analitza la relació entre iconografies religioses i el sistema capitalista, mentre Núria Nia treballa amb intel·ligència artificial a partir de l’arxiu de Granollers per explorar noves formes d’expressió humana i interrogants sobre el que significa ser humà en l’era digital. Lurdes R. Basolí, per la seva banda, qüestiona la mirada hegemònica sobre l’alteritat i proposa altres narratives visuals a través de la intervenció d’arxius i l’autoretrat. Erick Estany, en línia amb aquesta reflexió, explora com les tecnologies de visualització alteren la nostra percepció de la realitat i del món que ens envolta.
Joan Fontcuberta, reconegut com una figura clau del pensament contemporani sobre la imatge, participa també en el festival, consolidant el pes català en aquesta cita internacional. Amb una trajectòria que combina la pràctica artística, la teoria, la docència i la curadoria, Fontcuberta aporta una mirada lúcida sobre el poder i la veritat de la fotografia. Guardonat amb el Premi Hasselblad i codirector del Festival Panoràmic, representa una veu imprescindible per entendre els límits i les possibilitats de la cultura visual en l’era de la postveritat.
Amb activitats que van des d’exposicions fins a performances, passant per instal·lacions immersives, tallers i projeccions internacionals, el Festival Internacional de la Imatge no només mostra les últimes tendències de l’art digital, sinó que es consolida com un espai per al pensament crític i per imaginar nous vincles entre les tecnologies i la vida. La destacada presència catalana confirma el rol actiu i innovador de la creació del país en el debat global sobre com la imatge i les tecnologies configuren la nostra experiència del món.





