Descendent d’exiliats, Feliu Olalde Vergara manté viu el català a Ciutat de Mèxic amb la família, la música i la passió per la llengua. El TOCATS PEL CATALÀ descobreix la seva història.
Amb només 32 anys, Feliu Olalde Vergara representa la nova generació de catalanoparlants arreu del món. Resident a Ciutat de Mèxic i descendent d’una àvia catalana a l’exili després de la guerra civil, manté viva la llengua catalana en l’àmbit familiar amb la seva mare i el seu germà. Però no només això: la seva passió pel català traspassa les parets de casa seva i es projecta en la seva faceta artística, ja que compon i canta en català i anglès al seu grup de punk i metal.
Convidat al programa TOCATS PEL CATALÀ, Feliu ha compartit amb la Mercè Porqueres com viu i estima la llengua. Format amb professors com Carles Bondia, a qui atribueix part del seu bon accent, assegura que la lletra “ela” catalana —”un so preciós”, segons ell— és una de les seves debilitats fonètiques.
Durant l’entrevista, han reflexionat sobre la diversitat dialectal del català i la seva transmissió generacional. A més, la Mercè l’ha reptat a portar algun dia al programa una de les seves cançons, tot mantenint viu aquest lligam entre música, llengua i identitat.
Feliu, que es guanya la vida com a psicòleg clínic, simbolitza amb el seu relat la força d’una llengua que, malgrat la distància i el temps, batega amb naturalitat des de Mèxic fins als micròfons de RAB.
