La xef, que ens ha deixat als 79 anys, va trencar esquemes a la restauració catalana i va exportar la seva essència al mític restaurant El Internacional, a Manhattan. Amb una mirada creativa i radicalment catalana, Guillén va obrir la porta a la internacionalització de la cuina del país molt abans del boom gastronòmic global.
En una època en què la cuina catalana encara no havia conquerit els escenaris internacionals, Montse Guillén va fer un pas decidit i visionari: plantar el pa amb tomàquet, el porró i les tapes al bell mig de Nova York. Ho va fer a mitjans dels anys vuitanta amb El Internacional, un restaurant fundat juntament amb l’artista Antoni Miralda al barri de Tribeca, en ple Manhattan. El projecte va durar només dos anys (1984-1986), però el seu impacte va ser immens.
El Internacional no era només un restaurant: era una instal·lació artística viva, una performance gastronòmica que connectava dues cultures aparentment oposades —la catalana i la nord-americana— a través dels sabors, els rituals i l’humor. Per primera vegada, es podia beure d’un porró a Nova York o tastar un bon pa amb tomàquet entre obres d’art i converses de vanguarda. L’establiment va atreure icones de la cultura pop com Jean-Michel Basquiat i Andy Warhol, i es va convertir en un emblema de modernitat i provocació.
Montse Guillén no només va portar receptes; va portar una manera de viure i compartir la taula, fidel a la tradició però amb voluntat de diàleg i experimentació. Nascuda en una família de restauradors i formada entre Can Borrell, a Meranges (Cerdanya), i La Venta, a Barcelona, ja havia trencat motlles amb el seu primer restaurant, l’MG, al carrer Tuset. Però seria a Nova York on deixaria una empremta indeleble en la història de la cuina catalana contemporània.
Des de RAB Ràdio volem reivindicar la figura de Montse Guillén com una precursora indiscutible. Quan encara no es parlava d’”alta cuina catalana” als grans fòrums mundials, ella ja havia posat la bandera (i el porró) al mapa. Va obrir una porta perquè avui, la cuina catalana sigui admirada arreu. I ho va fer sense perdre mai l’accent ni el gust de casa.
La seva trajectòria, continuada després amb el projecte Food Cultura, segueix sent una font d’inspiració per a generacions de cuiners, artistes i creadors que entenen la cuina com un llenguatge universal. Montse Guillén no només va exportar plats, va exportar país. I ho va fer amb una forquilla en una mà i una idea clara al cap: la cultura també es menja.
Imatge del restaurant El Internacional, al cor de Manhattan, Nova York.
