Durant la seva primera visita oficial per Amèrica del Sud com a Director General de la Catalunya Exterior, Oriol Lázaro ha constatat la força emocional i històrica de la diàspora catalana. En aquesta conversa RAB Ràdio, reflexiona sobre el paper clau de les comunitats catalanes, la necessitat de reforçar l’ensenyament del català arreu del món i el compromís del govern amb els catalans i catalanes de l’exterior.
Primera vegada aquí a Amèrica del Sud com a Director General de la Catalunya Exterior, oi?
Oriol Lázaro: Sí, així és. És la primera visita que faig personalment com a Director General a l’Amèrica del Sud, i la veritat és que estic molt content per tot el que hem viscut.
Com ha estat l’itinerari d’aquesta gira?
Hem aprofitat molt el viatge. La idea inicial era assistir a la Trobada del Con Sud, però també teníem pendent la trobada dels Països Andins. Així que vam començar per Quito, a l’Equador, on vam reunir-nos amb representants dels casals de la regió andina. Va ser una trobada molt intensa, d’on en van sortir moltes idees i propostes. Des d’allà vam venir directament a Asunción per participar a la trobada del Con Sud.
És important la presència institucional de la Generalitat en aquestes trobades?
Sí, absolutament. I encara més quan veus els resultats. El contacte humà és clau. La feina que fan els casals i centres catalans arreu del món la fan persones, i aquestes persones necessiten conèixer-se, parlar-se, sentir-se part d’una comunitat viva. És molt diferent tractar-se en persona que fer-ho només de manera virtual. El component emocional, la connexió humana, dona molta força a aquest sentiment profund de catalanitat.
Des del vostre punt de vista, què tenen de particular els casals d’Amèrica Llatina?
Amèrica Llatina té un valor afegit molt potent: una trajectòria històrica que els avala i els projecta. Aquesta herència de generacions de catalans i catalanes que van venir aquí i es van integrar a les ciutats d’acollida, deixant-hi petjada, ara és un actiu cultural i emocional de gran valor. Es nota molt el vincle afectiu entre les comunitats d’acollida i els catalans que hi viuen, i això es tradueix en activitats com tallers, classes de català i iniciatives culturals que atrauen noves generacions. És una transmissió de memòria i identitat molt potent.
Quan hi ha una trobada de catalans i catalanes, és essencial que el govern hi sigui present, escoltant, aprenent, i si cal, oferint suport a iniciatives que sorgeixin.
Quins són els objectius principals de la Direcció General aquest any?
Ens hem marcat com a prioritat reforçar l’ensenyament del català. Volem fomentar-lo, potenciar-lo i millorar-ne l’articulació, amb més materials i una millor coordinació entre Política Lingüística, Educació i els mateixos casals. El que hem detectat és que cada regió té necessitats molt diferents: no és el mateix una persona gran que vol parlar català amb els seus nets que un estudiant universitari que vol fer una carrera a Catalunya. Hem d’aconseguir oferir un bon nivell adaptat a cada cas. També ens ha agradat molt veure les ganes dels casals de compartir informació, recursos, experiències. Això genera solucions compartides i fa créixer tota la xarxa. És un actiu molt valuós que cal potenciar.
En aquestes trobades, també hi participen les delegacions del Govern. Quin paper hi juguen?
Les delegacions són la representació institucional del Govern de Catalunya a l’exterior. Quan hi ha una trobada de catalans i catalanes, és essencial que el govern hi sigui present, escoltant, aprenent, i si cal, oferint suport a iniciatives que sorgeixin. La Direcció General de la Catalunya Exterior hi ha de ser, perquè el nostre paper és estar al costat dels casals, ajudar-los a fer millor la vostra feina i fer-la arribar més lluny. A més a més, conèixer de primera mà la realitat local ens enriqueix molt. Necessitem trepitjar el territori per entendre i actuar amb coneixement de causa.
Quina impressió us emporteu d’aquesta Amèrica tan llunyana però amb tanta presència catalana?
El que m’enduc és el sentiment. Hem parlat amb molts casals, havíem tingut contactes virtuals, però res substitueix el fet de viure-ho en primera persona. Aquí hi ha una història de migracions molt rica, amb causes molt diverses, i això ha generat lligams profunds entre les comunitats catalanes i les societats d’acollida. Emociona veure com nets i besnets de migrants es mantenen compromesos amb la cultura catalana. Això no es pot explicar, s’ha de viure. És un sentiment que et posa la pell de gallina.
Hi ha possibilitats de tornar aviat a la regió?
Cada any celebrem la trobada de directius de casals, que és una fita molt important. Sempre que sigui possible, crec que és fonamental que hi hagi representació del Govern. Aquestes trobades no són només actes simbòlics o folklòrics: s’hi fa molta feina. S’hi dediquen hores a debatre, a compartir bones pràctiques i a traçar línies de futur d’aquestes comunitats catalanes. De tot això en sortiran documents, propostes i un full de ruta més clar per seguir avançant junts.
