Elisenda Bujons, Eulàlia Fàbregas i Antoni Montserrat, com a representants de la FIEC, han assistit al Parlament per destacar les més de 400.000 persones catalanes que resideixen a l’exterior i els drets que volen assolir.
En aquesta trobada, davant la Comissió Parlamentària d’Unió Europea i Acció Exterior, han volgut remarcar les dades publicades per l’Instititut d’Estadística recentment. Montserrat, Bujons i Fàbregas han volgut posar en relleu el dret democràtic, amb la demanda de la llei electoral pròpia, el dret a l’ensenyament de la llengua a l’exterior, el talent que ha marxat de Catalunya i la situació amb què es troba la gent que vol tornar al país. Una de les denúncies que han posat sobre la taula és que, “excepte quan s’acosten eleccions, no els fan cas”.
Elisenda Bujons ha destacat la receptivitat dels partits polítics, que han mostrat interès i els han fet preguntes adients. Per part dels partits, en general, s’ha agraït la tasca que fan les comunitats catalanes a l’exterior i, sobretot, els representants dels partits que havien viscut a l’exterior. Alberto Bondesio, del PSC, o Anna Navarro, de Junts per Catalunya, han estat d’acord en el fet que la realitat de l’exterior no és fàcil i la voluntat de fer canvis i noves mesures per aconseguir millores.
Bondesio ha destacat el Pla de Digitalització Consular per part del Govern Espanyol i l’Estatut de cara a la ciutadania de l’exterior que volen aprovar entre el setembre i l’octubre d’enguany. Ana Balsera, d’Esquerra Republicana de Catalunya, ha volgut posar en relleu que cal abordar el fenomen migratori. Andrés García, del grup parlamentari dels Comuns, ha defensat la Llei Electoral Pròpia i ha reivindicat que els preocupa que “el programa de l’estat espanyol de la gent de l’exterior no tingui en compte les diferents llengües de l’estat”. Tant el PP com VOX, han volgut destacar que fan costat a les activitats culturals i per la llengua que es realitzen des dels casals catalans, però que no han de ser polititzats, referint-se a l’independentisme, ja que “els diners són de tots els catalans”. Davant aquestes declaracions, Antoni Montserrat ha respost que “un casal català ha de ser plural, però que siguin apartidistes no vol dir que siguin apolítics” i, segons ha defensat, “sobretot en el moment global que vivim i que hem viscut”. A més a més, Eulàlia Fàbregas també ha volgut defensar que, dels 96 casals catalans que hi ha arreu del món, no tots demanen subvencions, la majoria s’autofinancen i els porten voluntaris. I, també ha destacat que “als casals catalans no només hi ha catalans, sinó que també hi ha valencians, balears i, fins i tot, ciutadans del país on es troba el Casal Català”.
