En Daniel Camilo confessa que tard o d’hora li agradaria formar part d’una colla castellera, ja que és una de les tradicions catalanes que més li agraden
En Daniel Camilo Fortunato dos Santos Oliveira, un brasiler que fa quatre anys que viu a Rubí, va decidir venir a Catalunya a fer una estada doctoral sobre Senyals i Comunicació, a la Universitat Politècnica de Catalunya. Quan va arribar desconeixia que a l’Estat Espanyol s’hi parlessin més llengües, és aleshores quan decideix involucrar-se de ple en la cultura catalana i la seva llengua. Ràpidament, va començar a interessar-se per la comunitat que el va acollir. Ell, tot i trobar-se amb un projecte universitari on abundava més l’anglès o el castellà, que la llegua catalana, va decidir aprendre-la igualment car “és una manera d’integrar-me millor en la cultura del país”.
Des que va decidir per la seva conta, va apuntar-se al Consorci en un dels barris de Barcelona, va veure que hi havia alguna complicació a l’hora d’aprendre la llengua, sobretot amb algunes paraules molt semblants amb el portuguès; som-hi, per a ell, volia dir “desaparèixer”, ja que en l’àmbit del lèxic morfològic, és una paraula molt semblant a l’equivalent de “desaparèixer” en portuguès. També li va passar amb tancar i trencar, dues paraules molt semblants amb el portuguès; tancar és “parar” en portuguès, i trencar és “tancar”!
Amb ell, tant la Mercè Porqueres com la Júlia Net Valiente, van poder conversar amb ell sobre les tradicions catalanes, com el Tió. En Daniel va confessar que desconeixia per complet aquesta tradició de Nadal i ja s’ha convertit en la seva preferida, juntament amb els castellers. També va aprofitar per dir que la paraula xiuxiuejar és de les més maques que coneix tot i la seva dificultat!
