La tia-àvia d’en Daniel, va escriure un llibre sobre la seva experiència quan va haver de migrar cap a Xile, juntament amb el seu pare i el seu germà, l’avi del Daniel.
Daniel Blanche-Tarragó, és sociòleg investigador predoctoral i professor de la UOC, que, tot i tenir descendència molt llunyana francesa, és sobretot català. Actualment, està investigant a la CNSC (Comunication Network on Social Change) en el que estudia la relació o vincles que hi ha entre les xarxes de comunicació dins dels canvis sociopolítics.
Al programa TOCATS DEL CATALÀ, en Daniel explica que se sent català pels seus avis, i sobretot, gràcies al seu besavi matern. El seu besavi va ser soldat pel bàndol republicà i va acabar tancat al camp de concentració d’Argelers, del qual va poder escapar per emigrar a Xile, just abans de la invasió nazi a França. En Daniel és nascut a Santiago de Xile, i la seva història amb el català parteix del seu interès des de ben petit, per aprendre un idioma que no era el seu, però sí el dels seus avis i familiars, els quals van mantenir la llengua catalana. És aleshores quan en Daniel decideix aprendre el català, amb ajuda dels tallers del Casal Català de Santiago de Xile, però sobretot a través del material literari i arxivístic que va heretar del seu avi. També confessa continua amb el llegat de preservar la llengua catalana amb el seu fill, amb qui avui en dia es comunica en català.
La Mercè aprofita per preguntar-li les seves paraules preferides, i confirma que papallona i pessigolles, l’han cridat sempre l’atenció, possiblement per la seva sonoritat, amb aquesta ella tan característica de la societat i cultura catalana, que tant estima en Daniel.
