La vida del migrant és molt solitària

Mauricio Sierra: “La vida del migrant és molt solitària i veure la rebuda que ha tingut la gent d’aquí, cap a mi, és molt gratificant”

Després del seu petit èxit en un dels anuncis d’Òmnium Cultural, amb el que demanaven més places de cursos de català, per a nouvinguts, la Mercè Porqueres i la Júlia Net Valiente conversen amb ell, per saber els detalls de la seva experiència com a migrant.

En Mauricio va arribar fa un any i mig, per tal d’estudiar un màster en Seguretat Internacional, en el que va veure que la necessitat d’aprendre català era urgent, ja que, el retrocés lingüístic han fet que ni al màster ni al carrer pogués aprendre’l. La seva motivació va ser, sobretot per amor i pel Barça, i diu també, pels amics que ha fet.

Vam poder posar sobre la taula què és ser un “bon migrant”, aquesta errònia etiqueta que part de la població ha incorporat i que tan sols crea prejudicis davant la voluntat dels migrants per integrar-se en la cultura i societat catalana. En Mauricio ens explica la seva experiència i confirma que de moment es voldria quedar a viure a Barcelona, un cop acabi els estudis. També ens explica per què “a poc a poc i bona lletra” és la seva expressió preferida.