Les Nacions Unides és un espai per poder presentar les polítiques pioneres en matèria d’Igualtat i Feminismes que fem des del govern de Catalunya, consellera Tània Verge
Des de Nova York, el Germà Capdevila, director de RAB Ràdio parla amb la consellera d’Igualtat i Feminismes, Tània Verge, que assisteix a la CSW68, la conferència de les Nacions Unides sobre els drets de les dones.
Evidentment, en aquesta setmana en què ha passat la convocatòria anticipada d’eleccions, no hem vingut a parlar d’això. Si m’ho permet, consellera, ho deixarem de banda i anirem a parlar d’aquests temes que ens interessen, que és la participació catalana. Per què heu vingut a Nova York a les zones de les Nacions Unides? Què heu vingut a fer?
Doncs d’una banda és un espai per poder presentar les polítiques pioneres en matèria d’Igualtat i Feminismes que fem des del govern de Catalunya. De fet, n’hi ha hagut moltes que destaquen i després en podem parlar amb més profunditat d’algunes d’elles. I d’altra banda, és un espai molt important per reclamar, per reivindicar el major pes que han de tenir els nivells supestatals en tots els espais de decisió internacional. També en els espais on es decideixen, on es fa monitoratge o valoració de la implementació dels drets de les dones. I perquè és molt bàsic d’entendre. Doncs perquè les competències en els serveis públics més essencials, sigui salut, sigui educació, sigui serveis socials, sigui les polítiques d’abordatge de les violències masclistes, són competència nostra. Per tant, quin sentit té que la veu d’aquest nivell de govern no estigui representada en els espais multilaterals perquè som els garants, en últim terme, de l’exercici efectiu d’aquests drets. I estem organitzades en diferents espais per fer aquesta incidència política global que se senti la veu de les regions, que participem amb veu pròpia, en el monitoratge però també en l’agenda de futur dels drets de les dones i que puguem establir aquestes coalicions perquè això pugui ser una realitat.
Entre els nois joves també hi ha un volum important de feministes que s’autodeclaren feministes
Aquests tipus d’aventiments, com aquest de les Nacions Unides, suposo que venen bé per comparar-s’hi, veure el que està fent altra gent, altres governs, altres països i posar-lo en perspectiva amb el que fem a casa nostra. Heu vingut a explicar a l’Experiència Catalana quina resposta us heu trobat, quina repercussió la gent o agafa el que estem fent des de Catalunya. Com respondeu?
Doncs mira, arribàvem a Nova York amb una repercussió molt important d’aquesta acció d’equitat menstrual universal que van recollir des del Washington Post a la Fox per posar dos diaris que no tenen la mateixa línia editorial que, per tant, havia tingut impacte a nivell global i que hi havia molt d’interès en conèixer de primera mà com ho havien fet, com estava funcionant, quina era la resposta de les dones. I la veritat és que aquesta acció que pretén distribuir productes menstruals reutilitzables de manera gratuita a totes les dones entre 10 i 60 anys, també als homes trans o a les persones no binàries que menstruen, que es pot fer a través de les farmàcies de qualsevol punt municipi del país i és d’una manera tan senzilla com descarregar-nos el codi QR de l’aplicació de La Meva Salut i anar a la farmàcia i poder-lo basc canviar per una copa menstrual, per unes calces menstruals o dues compreses de tela. Això és inèdit a nivell mundial. Som el primer país que ho fa, exacte. Hi havia hagut altres països que havien iniciat distribució gratuita de productes, sobretot a través de dispensadors en organismes públics, fos-hi escoles, casals, centres cívics, centres de salut, però que fossin productes reutilitzables, que siguin amès amb aquest caràcter universal. Som el primer país del món a fer-ho. L’avantatge de fer-ho a través de les farmàcies també és que quan anem allà podem tenir l’assessorament del farmacèutic o farmacèutica de quin és el producte que s’adapta millor a les nostres necessitats en funció dels horaris laborals que tenim, de si fem esport, de si va un pare o una mare amb la seva nena i és la primera o de les primeres menstruacions. Doncs tot això, aquest assessorament, el poden oferir les farmàcies perquè són àgen de salut propera, de confiança comunitària i perquè hem format des del Departament d’Igualtat i Feminismes el conjunt de farmàcies del país en menstruació, en menopausa, en els productes menstruals reutilitzables i en drets sexuals i reproductius. Ara ja han passat uns quants dies de la posada en marxa d’aquesta iniciativa. Heu anat de 0 a 100 immediatament, no s’ha fet un desplegament poc a poc, sinó que de seguida s’ha posat en marxa tot el país. Tot el país cada vegada ha cobert.
Quin balanç inicial hi ha dels primers dies d’aquesta campanya?
Doncs la veritat és que és un èxit rotund. Amb les darreres dades d’ahir, per tant és una setmana i un dia des de l’inici de la campanya que va començar el dia 4 de març, s’han descarregat ja 380.000 codis QRs, són molts. D’aquests 380.000 hi ha 200.000 dones que ja han anat a les farmàcies a retirar el seu producte, dels quals 150.000 ja han estat dispensats i els altres 50.000 passa com qualsevol producte que tu vas a la farmàcia i en aquell moment no el tenen, però en 24-48 hores màxim te’l porten. I això fonamentalment té a veure segurament amb les talles. De les copes hi ha diferents talles, de les calces hi ha diferents talles. Pot passar que l’estoc d’una farmàcia en aquell moment no ho tingui i en un màxim de 48 hores doncs sí que està disponible a la farmàcia. Són moltes dones que han exercit el seu dret, són molts codis QRs descarregats. I un altre element capital de la campanya ha sigut la onada de converses que s’han produït al voltant dels productes menstruals, de la menstruació, de trencar els tabús, que han passat als centres de treball, que han passat en grups de xat de pares i mares de les escoles. És a dir, aquest era un altre objectiu de la campanya, combatre tots els prejudicis, tots els mites, tots els silencis al mateix temps que combatem la pobresa menstrual que existeix també a casa nostra. Un 23% de dones a Catalunya afirma que està utilitzant més d’una vegada productes que són d’un sol ús o el 44% de dones que diu que no estan poder comprar el producte menstrual de la seva primera preferència. Per tant, és una realitat que existeix, estem combatent pobresa menstrual, és un objectiu de justícia social i després hi ha un altre element que té a veure amb la justícia climàtica. Hem de reduir el volum de residus que generen els productes menstruals d’un sol ús. En un any, quan se vol, només a Catalunya, es produeixen 9.000 tones de productes menstruals d’un sol ús per ser-ne conscients. Per tant, tres objectius que és cuidar millor de la nostra salut, estalviar i cuidar millor del planeta també.
Deixeu-me per acabar aquesta breu conversa, consellera, que us porti un altre tema una mica més preocupant o desagradable, però les enquestes mostren que últimament als joves hi ha una reacció, hi ha un gruix important dels joves que creuen aquest concepte que el feminisme ha anat massa lluny. Per què creieu que passa això? En què ens hem equivocat?
Ens som conscients, és un fenomen recent, però ja fa uns anys que s’observa, no només a Catalunya, sinó a nivell global. Això no vol dir que tots els joves siguin reaccionades o siguin contraris al feminisme, sinó que el pes que tenen les posicions antifeministes doncs, proporcionalment, és més elevat en el grup de nois joves que en altres grups debat. És a dir, entre els nois joves també hi ha un volum important de feministes que s’autodeclaren feministes i sobre el conjunt de la població, el que veiem és que en els darrers anys hi ha hagut una major presa de consciència, una autoidentificació com a feminista que no havia passat abans a la història, al contrari, autoanomenar-te com a feminisme feia por i generava rebuig per tot l’estigma, per tots els prejudicis que el patriarcat s’ha encarregat de posar sobre la paraula feminista i aquest projecte de transformació que implica, però ens som conscients i vol dir que anem d’entendre les causes. La principal, fonamentalment, té a veure amb la inversió que l’extrema dreta fa a les xarxes socials de propaganda antifeminista, de propaganda xenòfoba, de propaganda antidemocràtica i això és un risc per la convivència, és un risc per la democràcia, és un risc pels drets humans i al mateix temps cal escoltar aquests malestats dels nois joves que no tenen res a veure amb els avenços que s’han fet amb el feminisme, però que l’extrema dreta està instrumentalitzant, que està manipulant. I aquí tenim diferents accions que cal fer i que impacten o que afecten al conjunt de la societat. Des de polítiques en l’àmbit educatiu, per exemple, que reforcin que els nois tinguin referents, tinguin diferents tipus de referents, perquè s’ha posat més esforç en que les noies tinguin referents que en que no les noies tinguin referents o s’ha posat esforç en que les noies trenquin estereotips respecte a les carreres tecnològiques i no s’han posat en que els nois trenquin els estereotips respecte a aquelles carreres, estudis que tenen a veure amb les cures. Hi falten molts homes, molts nois a la infermeria,
al magisteri, a la psicologia, i són professions capdals pel sosteniment d’una societat, per la reproducció social de tot el país. Al mateix temps volem també poder recollir totes aquestes preocupacions que puguin tenir, millorar l’educació sexual que s’ofereix des de les escoles per trencar molts estereotips i molts prejudicis. També és a dir, hi ha tot un conjunt d’accions que s’han de fer des dels poders públics i hi ha tot un conjunt d’accions també que s’han de fer des de les pròpies famílies, que potser també han posat més esforç en capgirar la socialització tradicional de les nenes perquè les eduquem en que puguin ser allò que vulguin ser i que no hi ha colors o esports o etiquetes que siguin de nens i de nenes, però no s’ha fet el mateix treball amb els nois. I necessitem també que els homes feministes, que cada vegada són més, s’impliquin en aquest acompanyament els nois més joves.
